Sóc rossa de pot peròde petita era rossa de veritat. He passat èpoques que m'he destenyit i èpoques que m'he deixat els cabells negres, temporades de cabell llis i èpoques "d'arrissamenta", però quedar-me calba per la lactància no em venia gens de gust. Fa temps, quan la Mariatenia pocs mesos anava a una pelu a la que no he tornat. Tallaven i pentinaven bé, ara de lactància no en tenien ni idea. Que ja sé que les perruqueres no tenen perquè saber res de teta però com a mínim no aprofitar-se del assumpte. Ara sé que no són les úniques! Em recordo perdent cabellera cada matí la deixava a la coixinera, a la pinta o taponat l'aigüera de la dutxa ... A vegades semblava que emqueia a manyocs... Però la lactància era la culpable com em volia vendre la perruquera?
La setmana passada em va trucar una noia per dir-me que es quedava calba. De moment vaig pensar que s'havia equivocat de telèfon i que m'havia confós amb el de la pelu o amb el telèfon de l'esperança. Però no, ella trucava al telèfon de la lactància.
Va començar a explicar-me que estava desesperada. Es quedava calba, o això es pensava. De fet la seva perruquera li havia dit ben clar. Perdia més de100 (¿??)cabells al dia i això era símptoma inequívoc que aviat seria una mena de bola de billaramb potes.
Havia anat a la perruquera a fer un tractament capil·lar fer frenar tanespectacular caiguda i la perruquera havia estat molt clar i directe. Aquella "alopècia" era culpa de la lactància. Li va explicar que allò era el que passava a totes les mares lactants. Que la lactància esgotava no sé quines vitamines del cos de la mare i que això causava aquella desgràcia capil·lar. I el més bo és que només tenia dues solucions: la primera deixar d'alletar immediatament i la segona deixar d'alletar immediatament. Sí, ho sé, és el mateix. Però no, no és el mateix perquè podia fer dues coses després de deixar la lactància. La primera no fer res, mort el gos morta la ràbia per tant els cabells millorarien una vegada alliberats de tal estrès vitamínic. I en segon lloc podia sotmetre's a un caríssim tractament capil·lar amb no sé quines porqueries per reforçar i fer-ne créixer més. I és clar la pregunta era: Aquest tractament no es pot fer mentre s'alleta. I la resposta era clara: NO.
No es podia alletar i fer tractament perquè no servia de res fer-lo mentre s'alleta i a més (com no podia ser d'altre manera) el tractament era incompatible amb la lactància.
La mare havia optat per quedar-se caba, no volia deixar d'alletar i em trucava per saber si hi havia res a fer. I tant!!
En primer lloc el que podia fer eracanviar de perruquera i en segon lloc no patir tant! Un dia d'aquests algú em trucarà per dir-me que la culpa de la crisis mundial és de la teta! Tot en aquest planetaés culpa de la teta o de la lactància!
Anem per parts per si la vostra perruquera us diu el mateix. El creixement normal del cabell es produeix en tres cicles:
• La fase d'anagènesi o de creixement: Les cèl·lules del bulb pilós es divideixen activament i produeixen un creixement del cabell. Aquesta fase dura de dos anys a sis anys. En general aproximadament del 85 per cent a 90 per cent de tots els cabells del cuir cabellut es troben en aquesta fase. • La fase catàgena o de transició: El cabell deixa de créixer i la part inferior del fol·licle involuciona durant un lapse de dues a tres setmanes. • La fase telògenica o de repòs: Els cabells no creixen iestan fluixos fins que finalment es desprenen. La fase de telògen dura de tresa quatre mesos.
Durant l'embaràs el cuir cabellut es troben en la fase anàgena, la melena llueix espectacular però de cop després de parir arriba el moment de caiguda, cauen "tots" a la vegada, el que s'anomena "efluvi telògen".
Bonic nom i estranya situació que no es relaciona per res amb la lactància. És un procésno determinat per la manera d'alimentar la criatura. Per sort al cap d'uns mesos, entre 6 i 15, tot torna a la normalitat i la caiguda es frena d'un cop. Així que mentre cau no val la pena deixar-se la baixa de maternitat en tractaments caríssims o deixar la lactància i menys fer cas a perruquers que de lactància en saben menys i res.
