-
Fa unes setmanesva aparèixer un article sobre lactància materna i caries on s’afirmava que alletar fins els dos anys augmentava el risc de patir caries.
-
Ja havia parlat del tema en una entrada anterior i com que no sóc odontopediatra ni la odontologia és el meu fort, vaig decidir preguntar a la doctora Camila Palma, odontopediatra i professora del Màster d'Odontopediatria a la Universitat de Barcelona, que en pensava de l'article.
Som la llet: Camila que n’opines d’aquest article? És possible que sigui un estudi poc significatiu tret de context?
L’he pogut llegir amb deteniment. És un estudi prospectiu, amb una cohort significativa i una metodologia estadística molt polida, no veig cap error. Potser l'únic és quela població escollida és de nivell socioeconòmic baix, en la qual hi ha major prevalença de càries en general. Per aquesta raó potser no pugui ser del tot extrapolable aquí, on el nivell de les mares que perllonguen la lactància materna acostuma ser mitjà / alt.
SLL: Així penses que la llet materna pot resultar cariogènica en certspacients?
Sent sincera i llegint amb deteniment l’estudi només corrobora el que molts odontopediatres intuïm. No és la quantitat d'anys que es perllongui l’alletament el més determinant, sinó la freqüència de les preses una vegada introduïda l'alimentació complementària.
SLL: Veus molts nens alletats amb caries?
Això ho comprovo cada dia a la consulta, malhauradament no hi ha dia que no tingui un menor de 2 anys amb càries. Mentre més gran és la freqüència d'aliments, inclosa la la llet materna, major el risc de càries.
SLL: I això per quina raó? Per la dieta? Per altres factors genètics?
Cada vegada que s'ingereix un sucre -inclosa la lactosa, que és la menys cariogènica- es produeix un descens del pH de la saliva que és l’únic protector natural de la caries. Això afavoreix la multiplicació de bacteris cariogènics presents ja a la boca de la criatura (adquirides a través dels petons a la boca amb la seva mare o pare, compartir culleres, netejar el xumet amb la boca, etc). És obvi que sempre hi ha tant factors de risc individuals (molts d'ells desconeguts) com factors "protectors", i és obvi que no tots els nens amb lactància perllongada presenten càries, però en la meva experiència, sol coincidir que els nadonsde 10 -24 mesos amb "taques blanques" (primer senyal de càries) i cavitats als incisius superiors:
- "Picotegen" tot el dia (inclòs aliments sans) i mamen múltiples vegades al dia i a demanda de nit
- Els pares no raspallen diariament
- No fan servir pasta amb fluor i
- Han rebut d'alguna manera bacteris de la saliva de la mare/pare.
Si mengem freqüentment durant el dia - i especialment durant la nit- la saliva no retorna al seu pH alcalí (anti – càries); si no raspallem diàriament no retirem les restes de menjar de les superfícies dentals (les quals són metabolitzades pels bacteris per produïr àcids que dissolen l'esmalt dental); si no raspallem amb pasta fluorada no ens beneficiem de l'únic element anti-càries comprovat (a Catalunya l'aigüa de consum no té els nivells de fluor requerits per reduïr la posibilitat de càries) i si a més a més, els nens mengen sucres (no necessàriament xocolata, sinó galetes, pa de motllo, croissants, magdalenes, iogurts infantils ensucrats, papilles industrials), és molt probable que la càries es desenvolupi.
Cal afegir que la càries no és genètica, perquè és una malaltia infecciosa i bacteriana, i els bacteris no es poden heretar (però si transmetre!). La genètica juga un paper secundari, potser a la “forma” dels queixals (que poden ser més o menys “retentius”).
SLL: I quins consells ens podries donar de cara a millorar la salut dental d’aquestes criatures? Deixar la lactància?
El consell mai serà deixar el pit però quan un bebè ja té les dents superiors (les més afectades per la càries a la primera infància) sí recomano a les mares intentar esperar mínim 2 hores sense aliments (incloent-hi pit)... I entenc perfectament que aquesta pauta resulti difícil de fer, jo penso que ha de ser un procés gradual i tranquil, resulta especialment dur acceptar la idea que els primers 6 mesos el/la nostre filla/filla ha de menjar a demanda absoluta i després que hem de "regular" els horaris, oi?.
Així mateix, crec que el raspallat dentalabans de dormir (sobretot un cop han surtit les dents superiors) ha de ser un hàbit diari, per a mi no és un tema “negociable” o “un joc”... Hem de pensar que el cos del nostre bebè té 2 “orificis” principals, un d´entrada (la boca) i un de sortida (el culet) i el més comú és que les mares ens tornem expertes en el culet (la neteja freqüent, les cremes, etc)- tot i que el culet està sempre “protegit” amb la roba, però per alguna raó (desconeguda per mi!) no tenim la mateixa cura de la boca, quan realment és la principal entrada de microorganismes al cos del nostre bebè (que es fica tot a la boca, que menja freqüentment, que rep els nostres bacteris, etc)... Hem de canviar això...
SLL: Entenc doncs que aquestes pautes serien pautes recomanades per nadons o criatures que ja tenen caries, és així?
Els nadons que tenen càries ja les tenen, les pautes són més clares per a la família i cal aturar el procés com sigui, però no hi ha res com prevenir (es recomanen pautes per reduïr la quantitat de bacteris i augmentar la resistència del esmalt, en paral·lel amb el tractament de les lesions que han ocasionat forats a les dents).
Aquest article científic serveix per alertar a les mares que a partir de que els seus bebès ja tinguin les dents superiors, la freqüència de les preses influeix molt significativament sobre el risc de càries- tot i que sempre hem d'evaluar altres factors com la contaminació de bacteris de la saliva, la dieta, la manca d'higiene i fluor, etc. Aquelles mares que no tenen aquesta informació no poden prendre decisions informades sobre el que poden fer per prevenir la malaltia, m'explico? És que diàriament m'arriben a la consulta nadons amb càries i les mares em comenten "... si ho hagués sabut ... "
Mil gràcies Camila pel teu temps i per compartir aquesta informació amb nosaltres.
