Som la llet

Alba Padró i Arocas

Hipogalàctia: quan hi ha poca llet

-

Moltes mares creuen que tenenpoca llet per al seu fill, la falta de llet és un dels arguments més esgrimits per deixar de donar el pit.En la majoria dels casos aquesta sensació d'escassetat de llet no és més que això, una sensació deguda al desconeixement del funcionament de l'alletament però...

-Habitualment totes les mares tenen la quantitat òptima de llet per als seus nadons però hi ha situacions en les que realment es pot produir una baixa producció de llet que pot entorpir el creixement del nadó.Així mateix, però de manera menys freqüent, hi ha mares que pateixen un excés de producció de llet (ho deixo per una altra entrada). Anem a veure en quines situacions pot produir-se un desajust entre l'oferta i la demanda i opcions i idees per intentar solucionar-ho.

Ja sabeu que la quantitat de llet que produïm s'ajusta perfectament a la demanda del nadó.La demanda/freqüència i el buidatge del pit marquen la quantitat de llet que produïm: a més succió i buidament de la glàndula, més producció de llet.Però hi ha ocasions en què la producció làctia es pot veure afectada per excés o per defecte i en ambdós casos aquestes situacions poden causar una pertorbació en el funcionament òptim de la lactància.

La hipogalàctia és multifactorial i de vegades difícil de determinar-ne amb exactitud la raó. Anem a veure algunes de les causes, reals, que poden causar una baixa producció de llet:

Hipoplàsia mamària: Són pits hipoplásics els pits que tenen poc o escàs teixit mamari.No es tracta de tenir el pit petit, el pit petit té poc greix, el pit hipoplàsic té poca glàndula.Per reconèixer cal observar.Aquests pits tenen una forma molt característica, de vegades les arèoles sobresurten del pit, o els pits tenen forma de tub o les mames estan molt separades entre elles.Tot això pot ser indicatiu d'un pit que tingui al seu interior poc teixit mamari i per defecte pugui tenir poca producció.Cal buscar ajuda per verificar que el pit sigui hipolàsic i es pot intentar, si la mare vol mantenir una lactància mixta.

SOP: El SOP que pot causar excés de producció, també pot causar hipogalactia.Les mares amb ovaris poliquístics que han tingut dificultats per aconseguir un embaràs poden tenir dificultats per establir un bon volum de llet per poder alletar als seus nadons.Hi ha una medicació específica que les mares amb SOP poden prendre, amb seguretat, durant la gestació i l'inici de la lactància per poder normalitzar la seva producció de llet.

Síndrome de Shehann: Si en el post part (o anteriorment) es produeix una hemorràgia severa aquesta pot comprometre el funcionament de la hipòfisi, que és el centre neuràlgic de control per al funcionament de la lactància.Si la hipòfisi es necrosa per falta de reg sanguini la producció de llet pot ser insuficient o fins i tot pràcticament inexistent.

Alteracions del tiroides: Les mares que pateixen problemes de tiroides durant l'embaràs o anteriorment a la gestació haurien de controlar just després de parir els seus nivells hormonals per poder verificar si els nivells d'hormones tiroïdals són els desitjats.La medicació necessària tant per controlar l'hipotiroïdisme com l'hipotiroïdisme és compatible amb la lactància i en cap cas s'ha de deixar d'alletar per rebre tractament.

Anorèxia: Durant cada menstruació nostre pit es desenvolupa, creix i s'amplia.Però les dones que han patit anorèxia i han estat sense menstruació durant mesos o anys durant l'adolescència poden tenir poc teixit mamari i patir hipogalactia en voler alletar.

Retenció de placenta: La producció de llet s'inicia en el moment que la placenta es separa de l'úter.Si queda qualsevol tipus de resta a l'úter això pot causar una inhibició en la pujada de llet.La mare produeix calostre però sembla que no es produeix pujada de llet després de 5-7 dies post part.En aquest cas n'hi ha prou amb ecografia per detectar la retenció i eliminar així els possibles restes.

Obesitat mòrbida: Les dones amb un índex de massa corporal de 30IMC poden patir un retard en la pujava de llet.La hipogalactia pot ser temporal, només cal controlar el nadó els primers dies, veure la seva evolució de pes, suplementar si cal i esperar que es produeixi la pujada de llet que es pot retardar, lluny de les 24-48 hores habituals.

Cirurgia de reducció: Quan una dona es realitza una cirurgia de reducció mamària durant la seva joventut no sol ser del tot conscient de les implicacions d'aquest gest. Molts cirurgians asseguren a les dones que podran alletar però l'experiència ens diu que, almenys en les primeres lactàncies, la producció aconseguida sol ser insuficient per mantenir una lactància materna exclusiva.

Altres causes de hipogalàctia no relacionada amb les mares són la limitació de les preses i la lactància amb horaris.També l'existència d'un tel lingual curt en el nadó pot causar preses extremadament llargues o inefectives, mala transferència de llet i escàs augment de pes dels nadons. En totes aquestes situacions una llevadora formada, una assessora o una IBCLC pot valorar el nadó i la mare i us explicaran quines opcions teniu. I recordeu que patir una d'aquestes situacions no vol dir directament patir hipogalàctia.