De vegades…

-

Entrada dedicada a una mare valenta que m’ha deixat amb la boca oberta.

-

Sempre diem que  totes les dones poden alletar, que allò que sentim tot sovint de: ” Jo no tenia llet” no és més que un mite i una mala interpretació del funcionament de la lactància materna. I en moltes ocasions és cert, la falta de llet pot ser una percepció errònia de la mare que la porta a deixar l’alletament, però a vegades l’hipogalàctia ( la falta de llet) és del tot real.

L’hipogalàctia es pot produir per diverses causes, anem avui a parlar d’una de les causes relacionades amb les mares. En successives entrades aniré parlant de totes les causes reals d’hipogalàctia però avui em vull centrar en d’hipoplàsia mamaria.

En arribar a la pubertat el pit comença a créixer i es desenvolupa paral·lelament als altres canvis propis d’aquesta etapa de la vida. El mamas hipoplásicas.jpg desenvolupament ocorre per efecte de les hormones: estrògens, progesterona… En aquesta etapa es comença a formar l’interior de la mama, els teixits que posteriorment s’encarregaran de produir llet. I també es comença a acumular greix al pit que amb el temps li conferirà la seva forma característica.

En el cas de l’hipoplàsia el pit té un creixement imperfecte que dóna lloc a unes mames de grandària menor i amb escàs teixit mamrari al seu interior. Les causes de la hipoplàsia mamària poden ser:

• Que  es produeixi un desenvolupament imperfecte del teixit mamari, durant l’etapa embrionària.
• Que la mama rebi un estímul hormonal insuficient o que el teixit del pit respongui inadequadament a un estímul hormonal normal.

No es tracta de tenir el pit petit, que ja sabem que no és causa d’hipogalàctia. El pit amb falta de teixit mamari té un aspecte característic:

• Són pits molt separats entre ells
• L’arèola i el mugró poden aparèixer més engrossits que la resta del pit
• El pit té una forma tubular sembla  un con o un tub.
dh-pre-op-2.jpg • També poden presenta-se diferencies molt significatives de volum entre un pit i un altre.

No hi ha res més fàcil que veure les imatges per entendre que no és qüestió de tenir el pit petit. Són pits molt característics que no es poden confondre amb un pit de mida petita que el que li falta és greix però no teixit mamari.

Un altre indicatiu és que durant la gestació la dona no nota el típic creixement del pit que s’acaba de desenvolupar i que preparar la glàndula per la lactància, i en el post part el pit tampoc varia massa i  tampoc es nota la característica sensació de plenitud i de pes.

Hi ha noies que molt abans de ser mares es senten acomplexades pel seu pit i es sotmeten a operacions estètiques d’augment. Els metges els asseguren que l’operació no afectarà la seva capacita per alletar, però no els expliquen que les dificultats en el cas de voler alletar es poden produir pel poc desenvolupament del seu pit. Per aquesta raó a vegades el pit sembla visualment correcte  i fins que no es pregunta directament per aquest tema la dona pot no donar-hi importància.

Una dona que pensi que pot tenir el pit hipoplàsic i que vulgui intentar alletar  li cal saber que:

- S’hauria de possar en contacte durant la gestació amb una llevadora formada, una assessora amb experiència, una IBCLC o amb una doula amb formació específica en lactància.

-  Seria positiu  que es familiaritzés  amb els mètodes de suplementació i que en tingui preparats un parell a casa.

- Li caldrà realitzar un seguiment intens  (sola o amb ajuda: IBCLC, doules, assessores) del guany de pes de la criatura ens els primers dies després del part.

- Davant de qualsevol pèrdua superior al 10% hauria d’ iniciar la suplementació amb llet  materna, si se’n pot treure, o llet artificial i consultar immediatament el seu cas.

Aconseguir una lactància materna exclusiva en aquestes circumstàncies acostuma a ser complicat. Com que hi ha poc teixit glandular la dona beforeandafter.jpg produeix llet però és clarament insuficient per poder aconseguir una lactància materna exclusiva. El que no vol dir que no pugui aconseguir una lactància mixta que pot ser igualment vàlida per mares i criatures.

Ja veieu que de vegades la falta de llet no és cap mite.

6 comentaris

  • ester català gangonells

    06/02/2012 0:32

    Hola Alba,
    estic criant un fill i veig que la llet que em trec no és gaire densa i de vegades sembla aigua i a sobre el nen no s’engreixa gaire (a raó de 120grs/set). A més,trec molt poca quantitat per l’edat del nen.
    He estat llegint el reportatge que has fet sobre la hipoplàsia mamària i m’hi identifico en una de les fotos,és a dir,jo diría que tinc hiperplàsia mamària amb molt poc teixit mamari.
    Per altre banda, tinc 2 fills més grans que els vaig alletar fins els 9 mesos i no vaig tenir cap problema. A què pot ser degut aquesta baixa producció de llet?
    Gràcies!

  • pesol

    02/02/2012 8:59

    Moltes gràcies Alba!

    El meu pit “”"dolent”" és l’esquerre.

  • Alba Padró

    01/02/2012 21:22

    Hehe, és complicat.
    A veure la glàndula és la mateixa ( dins petites variacions) ens dones amb el pit gran o petit. El que realment és diferent és la quantitat de greix que tenim al pit i la seva forma. Totes tenim sempre un pit que produeix menys ( sempre) però la producció està compensada entre els dos. En el cas del pit amb falta de teixit hi ha MOLT POC teixit. Tan poc que no pot fabricar tota la llet que cal, només una part, Ni funcionant a tota màquina pot. Per tant encara que donis el pit 24h no és pot augmentar més la producció. El teu pit menys productiu no té res, és normal que produeixi més. Per cert quin és el dret o l’esquerra?

  • pesol

    01/02/2012 12:48

    Llavors… no ho acabo d’entendre… Hi ha una quantitat de teixit mamari estàndard? És a dir, les dones que tenen una 85 i les que tenen una 110 tenen la mateixa quantitat de teixit mamari o glàndules mamàries? No, no? Pel que jo tenia entès, cadascú té el teixit mamari que té i la producció de llet s’adapta. És a dir, si hi ha poc teixit mamari, les glàndules aniran de “putu cul” per poder fabricar tota la llet que el nadó necessita; i si n’hi ha molt doncs no hauran de treballar tant per assegurar tota la demanda, no?
    Per tant, aquestes dones que tenen hipoplàsia mamària entenc que tenen poquet teixit mamari. I aquest no pot treballar a ple rendiment per cobrir la demanda? I on està el límit de “suficient teixit mamari”?
    És que amb la teva entrada percebo que pits més grans = més capacitat per fabricar llet …¿?¿?
    Per exemple, t’explico el meu cas. Jo sempre he tingut un pit lleugerament més petit que l’altre (normal), i tampoc he tingut mai una gran pitrera. Portem 14 mesos de lactància, i el “pit petit” sempre m’ha donat més problemes. A part, quan em treia llet quan vaig començar a treballar la producció del petit SEMPRE era molt inferior a la del gran (potser per cada 100ml del gran en treia 20ml al petit). Ara, que normalment em sento els pits tous, si me’ls toco sento que el “gran” està molt ple (que no dur) de teixit per dins, com d’un tacte similar a una esponja (però més consistent); i el pit petit li noto molt poca “esponja”. Vol dir que aquest pit té hipoplàsia mamària?
    Gràcies i disculpa per la parrafada

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús