-
I de cop i volta et plantes a l’any! Portes un any alletant has superat moltes coses, has viscut un munt d’aventures i qui t’hauria dit que arribaries a l’any i encara donaries teta!? Entrada pel Marc i la Paula :-)
I ara et mires la teva criatura i la veus TAN gran! Enorme! I pren teta i menja alimentació complementària i sembla que jaés gran i que ara sembla que toca anar endavant i deixar la teta per menjar cada vegada més. Però les criatures funcionen sense normes i quan arriben a l’any ens ho demostren.
El tema de la introducció de l'alimentació complementària en la dieta deles criatures acostuma a fer patira totes les mares. És tant fàcil alletar, no t’has de preocupar de res: la llet sempre a punt, a la temperatura òptima, sense necessitat de preocupar-se per res més.... I ara de cop tot són dubtes i opinions diverses de com fer-ho.
Arribar a l’any no vol dir deixar la teta, ni cal començar a fer res especial ni diferent. Cal deixar-se guiar pel nostre cadell expert en alimentacióperquè sap què li cal i en quines quantitats. La nostra responsabilitat es centra en oferir aliments adequats nutricionalment, i us aviso que cal predicar amb l’exemple: noespereu que la vostra criatura mengi bròquil si vosaltres ni el tasteu, no vulgueu que mengi mill si vosaltres no l’heu tastat mai. Si el que es menja a casa és saludable que ho sigui per tots i si no ho és potser és hora de fer-ho.
La primera sorpresa a l'arribar a l'any és que les criatures acostumen a deixar de menjar. Si la criatura porta des de els sis mesos experimentanti acceptant la complementària acostuma a ser un xoc pels pares que equivocadament pensen: si és més gran li cal menjar més. Però malauradament les expectatives són errònies i això causa maldecaps.
Quan les criatures arriben a l’any deixen de créixer temporalment, just el que tots pensem. Han crescut exponencialment durant 12 mesos i en aquest moment el seu creixement s’atura temporalment. Per tant ells, savis, deixen de menjar o mengen menys quantitat (que ens semblen mínimes, de fet són tan mínimes que pensem que no mengen) al dia: un tros de pa, un trosset de plàtan, un macarró... Això sí, la teta no la deixen ni de broma. Des de fora sembla que només mamen i que per aquesta raó no tenen ganai no volen menjar.
Malauradament el consell imperant dels observadors no desitjats és: treu-li la teta i veuràs com menja.Us avanço que no val la pena, perquè quan les criatures són deslletades per aquesta raóel que fan és seguir menjant exactament igual, ni un gram més. Per tant en general podem dir que mengen menys perquè no prenen tota la llet que, com qui no vol la cosa, anaven rebent. Perquè encara que us sembli impossible una criatura d’un any pren MOLTA llet.
Quan arriben als 15-18 mesos normalment tornen a menjar si se’ls ha deixat tranquils. Ara no us penseu que menjar vol dir dos plats, postres i quantitats d’adults. Ells segueixen menjant proporcionalment a la seva talla i a la seva capacitat estomacal i evidentment si ningú i interfereix segueixen fent teta.
Ser una mare que té una criatura que comença a menjar no és fàcil. Així que feu un reset del que penseu i sabeu itingueu expectatives realistes:
- Menjar “poc” és menjar
- Menjar una o dues vegades al dia i fer molt pit és menjar
- Igual que a nosaltres, hi ha aliments que no els hi agraden. No hi ha cap necessitat ni obligació de menjar “de tot”
- Un aliment pot agradarmolt una temporada però no cal que agradi per sempre. Tothom té dret a canviar d’opinió
- Sempre hi ha dies que per diverses causes les criatures no tasten res de menjar, no passa res demà ja tastaran quelcom
- Idealment han de menjar el que es menja a casa (amb poca sal o gens, la vostra salut també és important) recordeu que apartir del any poden menjar pràcticament de tot, només cal vigilar amb els fruits secs
- Deixeu que ells s’alimentin al seu aire: res d’avions, distraccions i menys obligacions
- I poc a poc arribem als dos anys i normalment sense adornar-nos-en la criatura comença a menjar més cada vegada ila teta passaa un segon pla
Cal recordar i subratllar quesi la lactància segueix i arribeu als dos anys, arriba “la traca final” i les critiques tornen. No us angoixeu la lactància no és el problema, l’evoluciói maduració de les criatures és el que els porta a centrar-se temporalment en el pit i deslletar-los no farà que mengin més.
La modificació en l’ordre de l’alimentació és gradual, realmentfa patir però si em deixeu donar-vos un consell, intenteu gaudir-ne i no patir, tot es produeix , tot passar, tot arriba i si ho podem viure com una experiència enriquidora millor que millor!
-
