Les Preguntes d'un nou pare

Estava llegint textos per fer un article que m`han demanat sobre la maternitat, i de sobte he trobat aquesta mena de poema inèdit que parla de les preguntes d’un nou pare. Em commou profundament quan els homes comparteixen els seus sentiments, estem tant acostumades a ser les dones les que ho fem, que sentir la tendresa, la por, i la inseguretat masculina, em sembla digne de compartir-se. Ser pare, quina aventura!

Poema per tu fill meu Véns a mi i em dius que hem de parlar,

Immediatament penso el pitjor,

¿Sóc jo? ¿Passa alguna cosa?

Intentes començar, però no saps com,

I els meus nervis es posen de punta.

Em dius que estàs embarassada, dues vegades confirmat!

I que aviat serem tres.

Estic sense paraules i sense alè,

No puc ajuntar més paraules per dir,

tot i que m'ho esperava, que això és sobtat,

I no sé si estem preparats,

Però ja hem passat per molt,

Mira tot el que hem compartit.

Ara hi ha una altra vida,

Creixent dins de tu,

I em pregunto que tipus de pare serè,

¿Es faran realitat els somnis dels nostres fills?

¿Seré el tipus de pare, qui adora al seu fill?

¿Seré jo el que arregli els genolls espellats?

¿Seré un pare amb un somriure sempre a la boca, pacient i suau?

¿Aprendré a perseguir als monstres, de sota el seu llit?

¿Podré alleujar els malsons del caparró del nostre fill?

¿Brillaré com a pare?, i jo, ¿t’agradaré tant com a pare que com a marit?

¿Em diràs que sóc un pare admirable?

¿Em miraràs amb una admiració què el pas del temps mai podrà esborrar?

i tu, ¿Seràs el tipus de mare, a qui li preocupa cada vegada que el nostre fill està malalt?

Pensaràs que cada nas tapat és una emergència ¿o tindràs més resolució que jo?

¿Com serà aquest nadó?

¿Tindrà els teus ulls?

¿Tu creus que ens estimarà immediatament?

¿Ens mirarà amb sorpresa, ens reconeixerà, li agradarem?

¿Aprendrem a adaptar-nos als crits de les 2 del matí?

¿Podrem bregar amb les alimentacions nocturnes i viure sense dormir?

No em tinguis en compte que vaig plorar enfront de l'obstetra,

aquella primera vegada que vaig escoltar el batec del cor del nostre fill...

només voldria ser algú admirable per tu i per ell...

Més ara que mai, espero que el nostre fill ens estimi tant com ell és estimat pel seu papà.

Estic espantat i emocionat, vacil·lant i audaç, estem de camí a ser una família, I el nostre bebè aviat el tindrem.

¿Serà un nen o una nena? és clar, sí, sí, el temps ens ho dirà!

T'estimo estimada, gràcies per fer aquest somni, realitat!