Les dones valentes se la juguen

Avui, després d'una conversa amb una de les meves pacients m'he adonat que, al llarg de la vida, totes som dones valentes i ens la juguem.

Aquells moments on dius "és ara o mai". Moments on la decisió més difícil requereix un coratge igual al que tenien aquells que anaven a la cacera del mamut, o marxaven en un vaixell de fusta a conquerir terres estranyes.

Un dels moments que ens la juguem força, és escollint un home valent perquè sigui el nostre company de vida. Algú que vegi en tu, la victòria del que guanya tenint-te al seu costat, sense pensar en tot el que es perdrà si t'escull. Algú que saps que matarà dragons per tu si fes falta. Aquests homes valents són "Els Estupendos", algú amb qui viuràs cada dia creant un univers d'amor no invisible.

Tot i que la segona prova tampoc es queda curta: és el dia que el test d'embaràs surt positiu. Aquest dia el coratge de no sortir corren, és més gran que la por.

Quan tens criatures, una de les proves de valentia extrema és portar el nen el primer dia a l'escola, i aguantar-te les llàgrimes fins que tombis la cantonada. I després d’aquest dia ja ve una darrere de l’altre, perquè tenir un fill és acceptar que el nostre cor "te potes" i viu fora del pit, en un altre univers d'amor no invisible.

I el definitiu, tot i que no l'últim, arriba quan el teu fill marxa de casa i has de fer-te la forta, perquè has de deixar que vagin a caçar el mamut pel seu compte, i que conquereixin terres estranyes per ells mateixos.

I que benvingudes són les amigues de l'ànima en aquests moments!

Els valents se la juguen perquè hi ha oportunitats que no es volen perdre. I això ens porta a les decisions. ¿Perquè decidim fer una cosa o fer-ne un altre? Si "querer es poder" és que quan no podem, ¿vol dir que no estimem prou? ¿Com podríem ensenyar als nostres fills que les decisions que prenem, estan íntimament lligades a l'amor que sentim cap a les persones o el que fem?

Ser la companya, la mare, l'amiga o la persona d'algú, vol dir tenir el coratge de jugar-se-la. Te la jugues perquè hi poses el cor en l'aventura que és viure vinculada amb aquestes persones, i no saps si ells se la jugaran per tu. No saps del cert si ells t'escolliran per estimar-te amb un amor ben visible.

I pot ser que aquesta sigui una de les nostres petites victòries. Aprendre a jugar-nos-la perquè som dones valentes i hem decidit viure amb el cor fora del pit, sent mares, companyes, amigues, germanes, o la persona d'algú que ens necessita. Perquè com fem una cosa és com ho fem tot: amb un amor ben visible.

Tot i que a vegades ens enfadem, plorem o no entenguem per què algunes de les persones que estimem o els projectes que tenim, no aposten per nosaltres, hem de jugar-nos-la sense por. Perquè la vida és una aventura, i els directors de la pel·lícula som nosaltres!

La meva petita victòria és intentar, cada dia, donar un amor ben visible. I per tu ¿quina és la teva?