El Martí i jo ja hem creat una rutina diària que està a punt de convertir-se en un clàssic pare/fill. Un d'aquells secrets que només compartim ell i jo. Resulta que per horaris laborals, el vaig a buscar gairebé cada dia jo. I he descobert que surt de l'escola amb una gana ferotge...i jo que li demano cada dia què vol per berenar...La cara que fa quan em veu i em demana què li porto, és d'aquelles que recordaré sempre, i la que fa quan trec el seu berenar...encara més.
El problema principal del Martí és que té un gust "limitat" i unes preferències molt definides i dolces, i és que ésel que s'anomena com a "nen de xocolata".M'explico...
Jo cada dia li ofereixo uns berenars variats perquè triï...que si pa amb formatge, pa amb pernil dolç, pa amb pernil dolç i formatge, pa amb fuet...pa bimbo...pa de pagès...pa de baguette...de tot, crec que només em queda oferir-li fricandó!!!!! Fruita no, perquè ja n'esmorza cada dia i també en menja el vespre de postres...
...i ell, també em fa una "contraoferta variada"...que si galetes de xocolata de les Oreo, de les de xocolata de per dintre, de trocets de xocolata, de xocolata per fora, per dins i per fora, galetes de xocolata farcides de xocolata, pambimbo amb nocilla (nocilla de xocolata i de nata...que vol dir de la negra i la blanca), croissants de xocolata, suc de xocolata, cacaolat de xocolata, pa amb xocolata, xocolata negra, blanca, amb pinyols (avellanes en martinenc),... (la resta de sucs se'ls fot quan no té més remei i s'ha acabat els de xocolata. De vegades em diu que vol un suc de préssec i quan arribem a casa em diu que no, que de xocolata, que havia fet "groma") i és que, suposo que quan sigui granel seu postre preferit serà el brownie farcit de coulant farcit de brownie!!!!!
Suposo que deu haver desenvolupat un estómac extra per fer front a tota aquesta xocolata i no agafar mal de panxa, ni cagarrines...deu tenir un camí doble que fa que la xocolata no li arribi tota a l'intestí! Quan algun cop s'ha passat i té mal de panxa, se'n va a fer caca i quan torna ja li ha passat...ja pot seguir!!
Suposo que l'estómac dels pèsols en particular i verdura en general se li acabarà atrofiant i a les properes generacions de "martins bastardas homs" se'ls hi trobarà una mena d'apèndix i els metges diran:"Això no serveix de res...es pot treure!". Seran una nova generació de superhumans que podran sobreviure menjant únicament xocolata, la qual cosa simplificarà molt els supermercats i al passadís dels berenars només hi quedaran articles "aixocolatats".
Digueu-me mal pare, però jo crec que el Martí menja més xocolata en una setmana que jo en un any...de vegades arribo a l'escola, iem sento una mica un camell: "Ei, papa, què em portes avui?" i jo que obro la bossa, i li trec la "mercancía": "Té Martí, avui porto croissanets de xocolata", "Avui galetes de xocolata",... I donant-li d'amagat, com si fes una cosa mal feta...i els altres nens que el miren amb enveja, sobretot el dia que el croissant és més gros que el seu cap!!!!!
De fet, hi ha coses que no canvien, perquè jo, quan arribava a casa, després de l'escola, tenia com a a berenar típic les galetes "Maria" amb nocilla o pambnocilla mentre em mirava el Barrio Sésamo i aprenia a comptar amb el Comte Dràcula i la diferència entre "dentro y fuera" amb el Coco...
...i ell, el Barrio Sésamo no el té, però la xocolata...sí, i, per tant, potser els seus berenars s'assemblen més als meus del que em pensava...
...el que sí que és veritat és que hi ha una fórmula matemàtica que s'ha acomplert:"El número de canals de televisió que veia jo mentre berenava, era directament proporcional a la varietat de berenars que tenia"i el Martí, també, i comptant que tenim Imagenio, imagineu-vos la varietat de berenars (amb xocolata) que s'arriba a fotre el molt animal!!!!!
No m'ho tingueu en compte...sóc bon pare...us ho juro (digueu-me que els vostres fills també en mengen molta...va!)...de vegades...i de vegades, m'encanta veure com li queda tot el bigoti ple de xocolata (i, de vegades de vegades porta tanta xocolata a la cara que sembla sortit d'una mona)...senyal inequívoc que acaba de berenar...i és feliç...i jo, també...molt feliç...
