Les millores psicomotrius del Nil o...com passar de posició horitzontal a vertical amb el mínim de lesions corporals!

Us hovaig prometre el dilluns a l'últim post, avui seguiré parlant de la meva pèrdua de seguretat...o el que és el mateix, de la millora d'autonomia i mobilitat del Nil! El Nil acaba de fer 9 mesos, però amb la seva curiositat característica i que el va portar al món més de5 setmanesabans del que li tocava, comença a explorar noves posicions des de fa unes setmanes. Tot això són eufemismes per dir que va començar a gatejar fa unes setmanes i ara es posa dret i s'arrepenja a tot arreu on pot, per començar a caminar recolzat! De fet, no em sorprèn perquè el Martí va fer igual i el dia que feia 10 mesos, va decidir que caminava solet. Au, sense agafar-se de la mà ni res...cosa que les meves vèrtebres lumbars van agrair abastament! Doncs el Nil ha començat igual, i allò de...un moment que me'n vaig a fer qualsevol cosa i el poso a la tumboneta...ja no val!!!! Ara vol gatejar i posar-se dret tot el dia, i clar, quan em dono la volta per recollir alguna cosa o per anar a algun lloc, potser ja ha passat de la cuina al menjador, o s'està menjant l'alfombreta del lavabo!!!! És divertit i cansat a parts iguals...ja no me'n recordava!!!! i també s'abonyega, com el seu germà, encara que el fet de que pesi gairebé 11 quilos, li atorga uns airbags naturals, que juntament amb el bolquer, fa que normalment no es faci mal. Un altre avantatge és que no cau de gaire amunt (deu medir 80 cms) i, per tant, les caigudes solen ser lleus ja que no el deixem pujar enlloc. Només li puc retreure la mania de caure sempre de cap o de cara...just on no porta airbags. I, és clar, ara porta una rascada a l'ull, ara un bony al cap...cada dia va marcat...i jo, no dono a l'abast. No vull intervenir en el seu procés d'autonomia, i per poc que puc, no l'ajudo a fer el que ha de fer, només miro i estic atent per si necessita ajuda, i de vegades em veig tirant coixins a terra per si en un dels intents de posar-se dret, decideix caure enrera i donar-se un cop de cap!! De vegades penso que estaria bé que el món fos com un parc d'aquells d'inflables on "vale todo" i que són la perfecció per un pare patidor!!!! Bé, de fet, per ser perfectes, només faltaria que la resta de nens que hi són, també fossin inflables i així minimitzaríem el risc de trompada!!!!! Una de les coses que t'adones quan el teu fill comença a gatejar i caminar, és que tot té "cantos", i que a més tenen una mena de magnetisme que fa que qualsevol nen s'hi acosti i/o caigui. Si hi ha un coixí o un "canto" d'una taula...el nen caurà de cap al "canto"...no es pot evitar!!!!! És una Llei Universal!!! O sigui que paciència...i àrnica, que és miraculosa!!! Jo estic molt content que tingui aquestes ganes de moure's, però el meu nivell d'estrès actual és important, i estic a un pas de convertir-me en camaleó. Així, d'aquesta manera, mentre faig una cosa no li trec l'ull de sobre al Nil (Bigas Luna style). Mentre estic escrivint aquest post, el Nil s'entortolliga amb les cadires del menjador, em vol escalar, vol escalar el sofà i pica el televisor, que és aquell electrodomèstic que el Martí ja ha trencat una vegada i procurarem que el Nil no ho faci... Això sí...la relació entre el Nil i el Martí, ha canviat, i ara ja es miren d'igual a igual (salvant les distàncies...i l'edat), Ja es poden mirar en vertical...i mentre ell té més ganes de posar-se en vertical, a mi em venen més ganes de posar-me en horitzontal...també anomenat...fer la migdiada... ...i ara, vaig a mirar que no s'estomaquin...el Martí al Nil...o (NOVETAT!) el Nil al Martí...les coses estan canviant...quina por...quines ganes...