Personetes Creatives

enric bastardas

El millor insult de la història.

Insults.

El millor insult de la història Zoom

El millor insult de la història / enric bastardas

Ara resulta que el títol ho és tot. Si el títol no crida l'atenció, la gent ja no entra al contingut. Hi ha un excés d'informació i una manca de temps evident per llegir tot el contingut que hi ha a la xarxa. La internet, vaja.

I ara resulta que sino fas un títol engrescador i amb "chispa", perds un munt de lectors.

I, a més, m'he assabentat que té nom. Es diu "clickbait". I també m'he assabentat que té traducció en català. Es diu "pescaclics". Que mono. Queda mono.

Un "pescaclics" és un títol que provoca que entris a llegir un article que després no compleix ni la qualitat que n'esperes ni les expectatives que hi tenies. Sovint amb poc rigor. Poc contrastat. Fals. O que no té res a veure amb el que diu el títol...

...però tu ja has entrat. Ja has fet click. Has tornat a perdre el temps. Una altra vegada. I ho saps. Veus: "Les 5 millors maneres de perdre el temps". I entres!!!! Veus "Les 10 pitjors caigudes de...". I entres!!!! Hi ha experts en "pescaclics". Hi ha gent que s'hi dedica. Fa titulars. Gent que fa titulars, però amb malicia. Amb criteri dubtós. Un titular hauria de ser un resum o una frase, una part del text, que enganxi, que faci venir ganes de llegir el text sencer. I que quan acabis, pensis, que has invertit bé el teu temps. Que valia la pena. Que, quin article més collonut. Que, que bé, collons! I llavors, el comparteixes i tot.

I ara pensareu, que què coi foto parlant de "pescaclics" o "clickbait" si això és un blog on parlo dels meus fills, el Martí i el Nil, Les Personetes Creatives, i aquest concepte té a veure més amb el màrqueting online. Doncs bé, sí que hi té que veure. I, de fet, només si et llegeixes tot l'article fins al final, veuràs que si que és un contingut pel meu blog. Em dedico a la comunicació i estic al cas de com parla la gent, com s'escolta, com es comunica, en general, i també, en particular, em fan gràcia els insults que utilitzem. Com modifiquem el llenguatge per faltar el respecte del veí. O la veïna.

Acabo. No sé si me l'invento jo o no, però per si de cas en faig un post. Se m'ha acudit que aquest nou concepte de "clickbait" o "pescaclics" dóna per inventar un nou insult. Molt nostrat. Molt d'aquells que no fa mal. "Ets un pastanaga" o "Ets un poca-solta".

El nou insult és: "ETS UN PESCACLICS". No em direu que no fa patxoca? Sona molt i molt català. De tota la vida. Ara bé, no feu cas de la poca força que té. El fons és...fons. Rellegiu l'article si fa falta, però ser un "pescaclics" és...uf!!!!!!!

PESCACLICS (en anglès: clickbait) és un terme que, en sentit figurat i despectiu, es refereix a aquella persona que només és façana. Que ven fum. Que sembla que sí però que no. Que té una bona façana però uns mals fonaments. És aquella persona que la veus i dius "Oh" i la coneixes i dius "Ah". Que hi parles un moment i dius "mmmmm" i hi parles més moments i dius "arghhhhh".

M'enteneu.

"Au va, no siguis "pescaclics"." Que bonic sona. Que trist ser-ho.