De decisions...universos paral.lels...encàrrecs i estrès...
En un univers la línia recta és el camí més curt entre dos llocs però en l'altre...l'univers dels pares i mares amb fills quàntics, les línies rectes...desapareixen!!!!Avui us vull explicar què significa anar a fer un encàrrec (qualsevol, com podria ser anar a buscar 6 packs de llet al super que està a 500 metres de casa...i parlo de metres...espai, i no minuts...temps, perquè en el meu cas, la distorsió en els dos universos és tal, que faria espantar el mateix Albert Einstein!
En un univers qualsevol...vulgar i corrent...però llunyà...
-Mariona...nens, que surto a buscar llet!! I els nens: "Que podem venir?? I jo: "No!" Agafo la porta i me'n vaig. RESULTAT: al cap de 2 minuts sóc a casa...tan sencer com la llet que porto...físicament i emocionalment!
Mentrestant, en un univers paral.lel... -Mariona, que surto a buscar la llet. Nens, voleu venir? (En aquest moment s'engega la sirena d'emergència de : Però tu saps el que acabes de dir? NOTA: Com que aquest univers paral.lel és el que es regeix per la física clàssica, no puc viatjar més ràpid que la llum (que fosc seria, no?) ni tinc temps per trobar forats de cuc, i, per tant, m'he de menjar les meves paraules...i al final del passadís ressona:
-Nens, poseu-vos les sabates que sortiu amb el papa a comprar!!!!! I, segon error, no agafar el cotxet (l'equivalent a sense xarxa dels trapezistes) perquè els nens ja són grans i caminaran i així podré dur els 9 quilos de llet a la mà... A partir d'aquí comença el caos espacio-temporal(llegeixis ràpid i sense respirar per ser més empàtic amb mi):
-Nens, entreu a l'ascensor...Nil, vols fer el favor de treure els dits de la porta, que te'ls arrencarà de "cuajo" (tàctica de la por...NOTA MENTAL: Nil, el trauma de les portes et vé d'aquest dia...de reeeees!)...Martí, aixeca't de terra que t'embrutaràs i, Nil, vols sortir de sobre el Martí siusplau?...Papa, estic cansat, no vull caminar...un gos, un gos, guau, guau...Nil vine cap aquí que el gos t'arrencarà la mà de "cuajo" (NOTA MENTAL: Nil, la teva por als gossos és gràcies a mi...de reeeeees!)...Nens, no correu...ei, que és cap a l'altre cantó el super...d'acord, doncs us deixo aquí...(1 minut després els vaig a buscar perquè els és ben igual que els deixi allà)...porteu-vos bé aquí dintre que agafo la llet i sortim de seguida (HAHAHAHAHA...de seguida+supermercat+nens és impossible)...Martí, vols deixar els ous kinder, que es trencaran?...Martí...Martí...veus, ja t'ho deia...i tu, Nil, vols deixar les aigües? Que pesen més que tu!...Martí, si deixes d'arrossegar-te per terra, pots obrir les galetes, però només una...he dit una, d'acord? Bé, dues...va, tres...com t'acabis el paquet de galetes, veuràs...Martí, tira la capsa buida a la paperera siusplau...i tu, Nil, podries apagar el teu detector de substàncies potencialment perilloses per la teva vida i engegar el GPS per arribar a casa?...nens, sino entreu us deixo a fora...au adéu...(5 minuts després i arrossegats per mi...entren al portal)...Martí, perquè cony (notis el llenguatge verbal utilitzat pujat de to) has trucat tota els pisos de l'ascensor??...entrem a casa...jo...el Martí...el Nil...i els 6 packs de llet...i no precisament en aquest ordre...i tanco la porta!
-Enric, sí que has tardat...però si el super és aquí al costat. -Ommmmmmmmmmmmm...això serà en un univers paral.lel, peròen aquest ja et dic jo que el super no és aquí al costat...temporalment parlant...i sino t'ho creus, que vingui Einstein i t'ho expliqui...
