Sóc català i estic fins els nassos (per no dir collons)...

Sóc català. Ja està. Ja ho he dit.

El dia 1 d'octubre aniré a votar. I votaré que sí. Ja està. Ja ho he dit.

I estic fins als nassos (per no dir collons) de com em sento tractat.

Jo mai havia anat a cap manifestació. Les trobava una pèrdua de temps. Ho reconec. Però quan et toquen la dignitat. Quan et toquen l'orgull. I quan et falten el respecte, per aquí sí que ja no hi passo. Cornut i pagar el beure se'n diu d'això. T'estomaquen (virtualment) i encara t'has de sentir a dir que ets un separatista.

A mi si algú em maltracta, me n'aparto. No ho sé. Tinc autoestima. M'estimo, que és el mateix. I el maltractament no forma part de l'amor. Si sento que algú em tracta malament no el vull al meu costat. Fa massa anys que dura aquesta tonteria. És una mica com el "No t'he picat mai i no ho tornaré a fer". Ja n'hi ha prou.

I ara vaig a manifestacions. Amb la Mariona, i el Martí i el Nil. I ens pintem la cara. I cridem. De bon rotllo. Per defensar els nostres drets, no per atacar els dels demés. Només faltaria. Però és que ja fa temps que m'estic votant a sobre. I auodeterminant-me a sobre. I independitzant-me a sobre. I al final m'ha sortit la rauxa. Bé, més aviat, un seny arrauxat. Una rauxa assenyada. Potser és un oxímoron, però és que no sé com definir-ho. Ja n'hi ha prou.

Cadascú que faci el seu camí. I si s'han de creuar que sigui com a amics. Amb el dol d'una relació tancada i trencada.

El post pot semblar una mica desordenat però és que escric tal i com em vé al cap. Sense filtres. Amb els sentiments. Profunds i a flor de pell. Un altre oxímoron.

Collons, que sembla que parlem català per tocar la pera a la resta de la gent. Algú pot entendre que parlem català perquè és la nostra llengua? La nostra identitat? Que sembla que haguem de demanar perdó per ser catalans. Que no, home I dona. Que no! Que no tractem malament a ningú per parlar en castellà. No fotem!

Fa 6 anys que un munt de gent (entre 1.000 i 2.000.000 segons les fonts) surt a demanar que ens deixin expressar. Votar. Famílies senceres "manipulades" pels mitjans de comunicació. Enganyats. Amb el cervell rentat. Per enganyar-nos i que ens governin uns "dolents" que s'aprofitaran de nosaltres. Ja n'hi ha prou. Aquí no em val el "Más vale malo conocido". Prefereixo trobar-me un dolent nou...què voleu que us digui!. O posats a fer, decidir triar algú que sigui bo. Amb ganes de construir un país. Petit. Sí. Molt petit, però eixerit...què collons!

I si l'argument per seguir a Espanya ha de ser que el Barça no jugarà la Liga Española, que ja els aniré a veure contra el Peralada.

I si l'argument ha de ser que no cobrarem la pensió, penseu que sóc autònom. O sigui que això ja ho tinc "garantit" ara. A Espanya.

I si l'argument ha de ser la por...no funcionarà. Tinc por, però em pot més la il.lusió de construir un estat propi que la por de perdre l'status actual. Més pobre però més lliure.

Hi ha algú que entengui tot això? Que els catalans no volem tocar els collons? Que només volem decidir sobre el nostre futur? I, si vols votar que no i seguir com ara, només has de sortir i votar que no. Ningú t'obliga a quedar-te a casa. Després no et queixis que ens roben, que no ens tracten bé i que tots són uns lladres.

Vota. Legitima el referèndum. Deixa de queixar-te i fes alguna cosa. Jo ho faré. Sortiré. Votaré que sí (per si encara en queda algun dubte). Em pot la il.lusió. Digueu-me il.lús.

Ho puc dir més alt però no més clar. Clar i català. Per tocar els collons, oi?

P.S.: Avui, per motius personals no traduïré el post al castellà. No fos cas. Ja m'imagino el titular: "Segons la Policia Local, l'Enric Bastardas escriu un post de 1000 paraules i, segons la Guardia Civil, l'Enric Bastardas escriu un petit tuit de 140 caràcters".