Personetes Creatives

Enric Bastardas

La Xarxa de Seguretat...

De debò que això segueix sent un blog dedicat als nens. El títol sembla una mica enganyós perquè no dono pistes i pot resultar ambigu, però de seguida sabreu a què em refereixo. És que si poso el títol molt clar i no us interessa el tema...ja no entreu al post!!! Si hi poso una mica de misteri, com que tots tenim un punt de curiosos, entreu per veure de què parlaré...

Tot un món el dels bolquers!!! ( Sí...em referia als bolquers amb el títol) Des que neixen els teus fills...són un pack!

A veure la talla, a veure quina marca els hi van millor (uns els posen el cul vermell i altres no), a veure quins aguanten més,... el que us deia, tot un món!

I el més important...quan toca començar-los a treure, t'adones del que eren realment...una Xarxa de Seguretat!!! Ja podia passar qualsevol cosa: arribar tard a casa, estar al mig del carrer, que s'acabés el món...el nen feia les seves necessitats (i de vegades, per la quantitat, les meves i tot...) endreçades. Arribaves a casa, el canviaves i au! Ben net!! (Les "toallitas" es mereixen un post sencer i l'inventor, tota la meva admiració i una estàtua d'or al bell mig de cada ciutat).

Però, anem per parts, que ja m'embalo! Quan neix el teu nen, pot ser mooooolt petit, o pot semblar que ja tingui 6 mesos (us juro que n'he vist d'aquests, i quan va néixer el Nil, al seu costat, a la "sala de les capsetes" n'hi havia un que em feia por que no es mengés el meu fill! Feia més o menys el doble del volum del Nil). El que vull dir, és que, entre que són petits, fràgils, tenen aquella mena de melic, per dir-li melic...fa la feina bastant complicada i/o anguniosa...

A mida que van creixent, els nens semblen menys fràgils, però són més moguts. Per tant, crec que cap als 2 o 3 mesos, hi ha un dia, un sol dia, que és senzill de posar-li els bolquers...aprofiteu-lo!!!

Al principi, són una obsessió: que si no els mulla prou, que sino fa caca, que quin color té...que...mil coses!!!! És típic guardar-ne per quan arriba el pare o mare a casa, i la parella et diu: "mira quina caca ha fet el teu fill...més maca..." I tu que arribaves amb gana a l'hora de sopar...

Posar els bolquers a nens de 2 anys, ja és una cosa que requereix força i imaginació per part dels pares. Primer proves d'inventar-te qualsevol història perquè s'estigui quiet i deixi de donar patades, i acabes amb la força quan veus que el nen passa de tu com si no s'adonés de la cara enfurismada del pare o la mare i es pensa que és un joc.

Aquest moment és quan t'adones que potser ja no hauria de dur bolquers. Són senyals subtils, com bolquers una mica menys molls o menys bruts, o que ja no se'ls deixen posar, o que a l'escola et diuen que ja està preparat, o que el mateix nen et diu que vol fer la caca al vàter o trobar-te'l un dia assegut a la tassa tot llegint el diari...

Estàs convençut que s'han de treure, però aquella xarxa de seguretat...desapareix!! Ara també tens la responsabilitat de posar el nen al vàter tot sovint perquè moltes vegades, ell, no sap la diferència entre avisar quan té ganes de fer caca, estar fent caca o m'he fet caca. Per tant, si el vostre nen diu: "Papa, tinc caca!" Ja podeu córrer perquè pot ser qualsevol de les tres opcions...i si estàs de sort...bingo!!!

Hi ha nens que amb dos o tres dies en tenen prou i nens que necessiten més dies, però sí que heu d'estar disposats a rentar més roba i a ser més comprensius! Heu de pensar que cada cert temps l'haureu d'asseure a la tassa i, si es deixa, fer el que li vingui de gust, ja sigui líquid o sòlid...He de dir que jo he redescobert el Martí, i que allà, al vàter, quiet ell, a sobre la tassa, amb els peus penjant i mirant com se'n va la caca pel forat...és on tenim les xerrades més profundes i més serioses...és el nostre moment pare/fill!

Penso, que en el nostre cas ja ho estem superant, però encara no he passat per la fase fer-lo pixar tot regant un arbre del carrer (entranyable)...tot arribarà!

Cas a part deu ser...la nit. Ell encara en porta i suposo que aviat arribarà el dia que també els hi haurem de treure, però els primers dies, aquella sorpresa d'aixecar-te cada dia i veure "què" t'espera dins del llit, ha de ser, com a mínim, curiosa... I és que, aquesta mania del Martí de menjar tants plats de sopa i fideuets per sopar, no ajuda gaire a que pugui aguantar tota la nit sense haver de miccionar (se m'estan acabant els sinònims)...

En resum...els que tingueu fills amb bolquers, gaudiu d'aquesta xarxa de seguretat, que no dura gaire! Encara que de vegades faci mandra aixecar-se a canviar el bolquer, és una acció més o menys pausada que es pot demorar uns minuts o hores, depenent de la vostra qualitat com a pares i del número de fills que tingueu, però quan es treuen els bolquers...tot això s'ha acabat, i quan veus el teu fill amb la mà a les parts baixes (molt baixes en el seu cas per la seva manca d'alçada) o sents: "Papa, tinc caca" o "Papa, tinc pipi", ja pots apretar a córrer i resar perquè el teu fill sigui dels que sap diferenciar els temps verbals...