Avui...a casa...estàvem a la sala d'estar i el Martí estava jugant amb una mandarina com si fos una pilota, i després d'uns quants crits he aconseguit que la volgués portar cap a la cuina, que ara, està a l'altra punta del pis (a l'altre pis només havia de fer dos passes per anar de la sala a la cuina). S'ha plantat davant de la porta del passadís, ha vingut corrents cap a mi i m'ha dit: uffffff...quin sustu!!!!!! Primer he pensat que exagerava, però després, en un exercici d'empatia o en un viatge en el temps cap al meu passat, l'he entès exactament. He mirat el final del passadís i estava tot a les fosques...no es veia res! I m'he adonat que li feia por anar-hi sol. M'ha agafat la mà i jo anava encenent tots els llums a mida que anàvem passant pels interruptors. Ara el passadís, ara el menjador, ara el passadís de la cuina, i per acabar, la cuina. Hem deixat la mandarina al seu lloc i hem tornat cap a la sala d'estar tot apagant els llums que havia deixat encesos (el Martí ha marxat corrents davant meu perquè ja no tenia por...hi havia els llums encesos!) I jo crec que, més que empatia, han ressorgit els meus monstres infantils. Qui més qui menys, ha passat per una època de malsons recurrents, i normalment, entre els 5 i els 9 anys. Caus al buit, et persegueixen i no pots córrer,.... Us explicaré el meu cas personal. Jo dormia a l'habitació amb el meu germà, i pel que recordo (o el meu cervell inventa) em van deixar triar llit perquè al meu germà, més gran, li era ben bé igual. Doncs bé, vaig triar el llit del costat de la finestra, però em feien por les cortines, i, per tant, vaig tenir la brillant idea de canviar-li per l'altre, des del que veia tot el passadís fins al rebedor, amb la porta de l'habitació oberta...bravo!!!! Vaig canviar la por de les cortines per una varietat de pors als passadissos força imaginativa. Des de llavors els tenia pànic, sobretot si tenien moltes portes als costats. Els somnis eren "variopintos" i en recordo un especialment d'una sabata que estava viva i venia des del rebedor perseguint-me...quin malson!! Mai més ben dit!!! Però jo em vull referir a una por atàvica, i que és la del Martí d'avui...la por a la foscor!!!!! Que aixequi la mà qui no hagi tingut/tingui por de la foscor!!! No veig ningú. És clar, la por a la foscor és forta i en un passat (i present) ha salvat moltes vides, ja que els humans no hi veiem bé a les fosques, i qualsevol perill mortal ens hi pot esperar (a veure...a casa i amb la porta tancada, és difícil que ens esperi un perill mortal a la cuina, a no ser que topem amb alguna cosa o que tinguem un lleó de mascota). Quants de nosaltres no caminem més de pressa quan els llums de la casa estan apagats i anem per un passadís on hi ha portes obertes a cada costat. Quants de nosaltres no cantem i xiulem mentre anem a les fosques i mirem enrera per si s'acosta algun monstre/zombi/malvat en general. La veritat és que jo havia dormit amb un llumet per evitar la foscor absoluta, havia dormit amb la porta totalment tancada per evitar veure el passadís i, per tant, l'habitació quedava totalment a les fosques (això és tan complex com contestar a la pregunta de com s'ho fa un claustro-agorafòbic per viure), m'havia tapat amb els llençols fins als ulls, no podia treure les cames pel costat dels llençols. STOP: quin monstre malèfic no pot abaixar un llençol si se'ns vol menjar!!!!!! Però jo em sentia més protegit a sota el llençol, digue-me il.lús!!! I, per acabar, abans d'anar a dormir (que és quan solen agafar totes les pors...gràcies "el sexto sentido" per fer-me tenir por durant mesos,i sí, ja era grandet...) mirava a sota el llit per si hi havia algun monstre i tancava totes les portes dels armaris... Però, és clar, ara...d'adult, ja no tinc cap d'aquestes pors...jo sóc el valent...el que acompanya el meu fill de dos anys per tota la casa dient-li que no passa res per estar a les fosques i que no hi ha cap monstre. I quan poso el Martí a dormir, jo em poso dins el llit...al costat de la paret, sense armaris, sense finestres, sense cortines, sense passadís...i ah!!...en un "futon" a l'alçada de terra perquè cap monstre es pugui posar a sota... Bona nit i tapeu-vos...dolços somnis...
3 min
