2a. Trobada de pares contracturats (Un palooooooo 2)

Avui,aquest post, servirà d'agraïment absolut a l'Oriol delCalendari dels Petits!!!! És una persona que ens fa la vida més fàcil, divertida i contracturada a tots els pares i mares de Catalunya. Només heu de consultar la seva agenda abans d'arribar al cap de setmana, i així us assabenteu de totes les activitats que es fan a prop de la vostra ciutat o poble. En el meu cas...Manresa!

Tot va començar dijous. Vaig entrar a facebook, a la pàgina del Calendari dels petits i vaig mirar què feien a prop de Manresa dissabte i diumenge. I...sorpresa!!!!!!! Trobada del Món Geganter a Sallent, a deu minuts de Manresa. O sigui que ja teníem plan per diumenge al matí! Li vaig dir al Martí i (els que em seguiu ja sabeu que és una de les seves activitats preferides) des d'aquell moment, totes les converses tenien de fil conductor els gegants!

La prèvia ha estat llarga...divendres ja volia gegants...dissabte també volia gegants...i avui diumenge quan ens hem llevat...gegants!!!!

I n'hi havia de gegants...i n'hi havia molts...moltíssims!!!! Mireu el video i veureu l'emoció indescriptible del Martí en veure una barreja perfecta de gegant i dimoni!!! No sabia ni on anar: n'hi havia de moltalts, de guapos, de lletjos, mini-gegants (que venen a ser de l'alçada de persones normals), de dimonis, de joves, de vells...inclús un "gegant-tobogan"! Flipava!!! Hi havia gralles...tambors de tota mena i molta música. I com no...hi havia ganes del Martí de veure-ho tot...i per veure-ho tot...ha hagut de pujar a sobre de les meves espatlles (us sona?). D'aquí el títol del post d'avui!!! Com que ja hi estic acostumat, començo a tenir-les entrenades les espatlles, però el fet de que el Nil estigui a punt de fer 11 mesos i 11 quilos, i la seva curiositat també s'hagi multiplicat per 11, fa que a hores d'ara pugui decidir si tenir una contractura a l'esquena o colze de tenista. No sé ben bé què decidir i potser una mica de cada! Per sort avui hi érem tots dos, la Mariona i jo, i així tot és molt més fàcil!

La veritat és que arribar allà i veure una fila de gegants que no s'acabava mai ja feia preveure que el Martí s'ho passaria molt bé...i així ha estat. Quan s'han posat a ballar, l'havíem d'apartar perquè no acabés a sota dels gegants...atropellat, i quan se li acostaven els capgrossos els donava la mà, totalment aliè a la meva fòbia infantil queels tenia...sobretot als de Manresa, i encara em fan coseta! Només hem passat un moment crític quan se li ha acostat un dimoni que, realment, feia força por!!! Bé, i de fet, tot i que el temps ens ha acompanyat, aquesta barreja de 15 graus a l'ombra i 25 graus al sol, ens ha donat feina extra a posar i treure jerseis, i al final ja no sabíem si el Nil portava tres jerseis i el Martí un, o si havíem posat alguna jaqueta a un nen que no era nostre!

El Nil és xic, i encara passa bastant d'aquestes coses, però el que és veritat, és que tampoc ha heretat la meva por irracional cap als capgrossos (ho he d'agrair a la meva dona i sobretot al seu avi i tiet, que són geganters).

Per acabar, m'agradaria donar una idea de negoci pels fisioterapeutes: aneu a totes les trobades de geganters del món, i deixeu targetes de visita als pares amb nens a sobre de les espatlles. Us asseguro que el percentatge d'èxit serà molt elevat. Jo mateix, potser n'hagués llogat algun avui...

I amb tot...seguiré mirant el Calendari dels Petits...a veure quan hi ha la propera trobada de geganters. Fisioterapeutes...esteu avisats!!!!