Mireu...i llegiu, és clar...ahir va ser un d'aquells dies especials. Sabeu un d'aquells dies que et guardes a l'anecdotari (parlo com si fos un avi) i que algun dia dius: "Mira, ja tinc una anècdota per explicar als meus néts". I com que no sé si en tindré o quan en tindré o si me'n recordaré...l'explico ara:

Estimats néts:

"Avui (ahir o a abans d'ahir o qualsevol altre dia per al lector/a) he anat a Madrid. Resulta que un dia, una noia anomenada Usúe Madinaveitia em va liar amb 23 pares més per participar en un projecte molt engrescador #papiconcilia: fer un post parlant d'una experiència personal i que parlés de la paternitat i de la conciliació...i jo hi vaig afegir, a més, els prejudicis!. I resulta que, a més, volien fer la presentació a Madrid i em va dir si hi volia participar com a ponent. I jo, que m'apunto a tot, li vaig dir que sí!

I ja em tens a mi, i al Carles, de Un papá como Darth Vader muntant-nos un Thelma & Louise en tota regla. Un puja/baixa Manresa/Madrid al mateix dia (5 hores i mitja de cotxe d'anada i el mateix temps de tornada). I per no avorrir-vos amb detalls que segur que no us importen...vaig a les anècdotes...a l'important...

...onze hores en cotxe donen per molt. Per tant, que ara mateix el Carles sap mitja vida meva (per no dir tota) i jo mitja vida seva (per no dir tota). Que dos "tius" sols dins un cotxe també poden parlar onze hores seguides i arribar a casa a les 3 hores de la matinada mig afònics i amb mal de coll...

...que hi ha històries que són màgiques, entre elles un amor de pel.lícula o de cinema (literal) i un Walter Mitty en una oficina de registradors...

...que hi ha històries que apareixen i desapareixen com alguns bars...

...que tenim unes partides pendents de Pro Evolution Soccer de PS3 seguríssim. Amb la meva perquè la seva es va espatllar...I si ens queda temps uns Guitar Heros...

...que a Madrid he pogut menjar, per fi, uns "huevos estrellaos con chistorra" i un "bocata de calamares". I també he comprovat que l'anglès es rovella i que el First Certificate no et dóna dret a traduir un menjar típic de Madrid a l'anglès (traduir lacon a la gallega, salmorejo o sopa con cocido és força complexe...i sembla que al xicot a qui li vaig "traduir" la carta li va agradar força el salmorejo i el lacon...i la "canya" que es va demanar tot senyalant la que m'estava prenent jo, també!)...

...que estiguem comentant l'actualitat tot mirant el diari "el Mundo" amb un somriure un pèl burleta i tenir la por al cos d'a veure si ens diran alguna cosa...és una sensació comparable a pujar al Dragon Khan...

...que el BBVA Innovation Center és una passada...guapíssim...espectacular...i la gent amb la que ho vam compartir encara més. Dues hores de posar cares i cossos a gent que coneixia virtualment...ja sigui twitter o blogs! Només per això ja valia la pena el viatge...i per donar el meu punt de vista de paternitat i conciliació, també...que també tinc un punt una miqueta egocèntric. Poquet, però el tinc...

...que fer-me un selfie amb el Carles a sota de la seu del PP quan ens vam adonar que érem al Starbucks de Calle Génova...no té preu (agafeu-vos-ho com volgueu. Si voleu la prova, envieu-me un privat!)...

...que tornar tard, tard i fer una parada a una estació de servei per sopar mola. I que el lloc es digui "Cafestore", també. I que el lloc pugui servir per la propera pel.lícula de David Lynch si s'atreveix a parar-hi o per la propera de Fellini, si fos viu, per la gent que hi havia, també mola...

...que parlar amb la Mariona per telèfon i després oblidar-te que ets fora de Catalunya i dirigir-te a la cambrera búlgara amb un "Un tallat, siusplau" i veure la seva cara i la de la companya gallega no té preu. I la reacció d'elles de repetir com es deia "Un cortado" en català, tampoc. Quin bon rollu!!!!

...i que finalment el Martí i el Nil hagin pogut conèixer el Carles...això sí que no té preu...

P.S.: Si teniu l'oportunitat, llegiu aquest post amb la BSO de Walter Mitty de fons; i si algun dia, de passada us trobeu amb un pare atabalat amb un Martí i un Mario, no el deixeu escapar...coneixeu-lo!; i si un dia us trobeu un pare atabalat amb un Martí i un Nil, tampoc...que sóc jo...i tinc ganes de compartir somriures amb la gent...estic tonto...deu ser el dia...plujós...no sé...o la son per haver dormit menys de quatre hores...no em feu cas....o sí...bona nit...bon dia!!!!