Doncs no tinguis fills...així...ras i curt! I sino, t'atens a les conseqüències! Ni Anuncis de BMW ni res, quan tens fills, l'experiència de conduir canvia...i molt...i a pitjor...molt pitjor!
Us en recordeu de l'anunci de BMW que el conductor treu el braç a fora mentre va pujant i baixant la mà i surt una veu que diu: T'agrada conduir? Doncs quan tens fills...això s'acaba i, l'únic que fas amb el braç és posar-lo enrera...en posicions totalment pròpies de la gimnàstica rítmica, per intentar que els "energúmens" que estan al darrera estiguin més o menys tranquils...i els puguis donar el que et demanen, com per exemple...galetes..."chuches"...la mà perquè s'adormi el Nil (i aquí ja hi tornarem al final...)...
Els anuncis de cotxes de famílies són una cosa totalment irreal, un món de "luz y de color" on pare i mare es miren somrient...o miren els fills (perfectes) a les seves cadiretes mentre també els somriuen...amb tota la calma del món...i cantant com si allò fos la cosa més divertida del món...i va, i t'ho creus, i et penses que conduir segueix sent un plaer, però la realitat és que...
el teu cotxe...deixa de ser un cotxe normal...i l'anunci semblaria més una pel.lícula de por que aquells 20 segons de somriures edulcorats que veus a la tv... el cotxe és una cosa més semblant a un abocador on hi pots trobar de tot i més. El meu exemple pot semblar exagerat, però jo vaig fent repassos mensuals del meu cotxe i us asseguro que la realitat supera la ficció!!! Milions i milions de lacasitos...galetes...patates...braços de dinosaure..ulls de drac (sembla una poció de bruixeria)...vasos de plàstic...terra...més terra...i em quedo curt!!!!!
Però el pitjor de tot és la N.E.C.A. (Nova Experiència de Conducció Avançada) i, per explicar-me millor, us explico el meu últim viatge...el viatge de l'infern...un trajecte qualsevol, de Mataró a Manresa...una hora d'insomni...dos nens sense son i un conductor.... El trajecte va començar bé, i els nens tenien "chuches" perquè venien d'una festa, i l'únic handicap que tenia eren les seves demandes que els obrís "nubes", pica piques varis, xupa-xups, i que havia de fer amb les dents, i llavors l'entrega a cada nen sense mirar-los per no perdre la vista del davant... Al cap de vint minuts, el Martí ja s'havia adormit amb mig pica pica per sobre i amb pinta d'haver caigut a dins el cotxe més que no pas d'haver-se adormit, però el Nil...ai, el Nil...el Nil és un altre món (ja en vaig fer un post). El Nil sense son dins d'un cotxe és terrorífic, un Chucky...i a l'alçada de Sabadell em va demanar la mà per adormir-se (com a casa) i comptant que la seva cadireta és just darrera del meu seient...jo...li vaig donar, aconseguint fent-ho sense que em sortís l'espatlla de lloc! Al cap de cinc minuts, a l'alçada de Terrassa, ja no podia més, vaig treure la mà abans de perdre el braç per falta de rec sanguini i el Nil, despert va començar el seu concert de: "la mà del papa...", que va fer durar fins a Manresa...uns 20 minuts de plors sense descans tot i els meus infructuosos intents de calmar-lo. No va servir passar d'ell, ni fer-li cas, ni riure, ni plorar, ni enfadar-me, ni apujar el volum de la música...res...només va parar quan vam arribar a Manresa...per art de màgia i només després d'haver dit "la mà del papa" unes 500 vegades...
...i quan ell es va calmar, li va passar el testimoni al Martí...i el vam tenir més de mitja hora plorant a casa...no fos cas que una hora de cotxe no fos suficient...ara...tenir fills...compensa...però si algun dia em veus sortir del cotxe amb el Nil i el Martí a coll...tots dos plorant...o els tres...no se t'acudeixi dir-m'ho...estàs avisat/da!!!!
