Perquè esmorzo un entrepà de pam i mig cada dia? (1)

Em trobo gairebé cada dia esmorzant un entrepà enorme i un cafè amb llet al meravellós bar Sfericafè de just a sota on treballo, elKiwicoworkingi em vé al cap...com és que tinc tanta gana si només són les 09:30 hores del matí i no he fet res encara?

Faig un flash-back i retrocedeixo uns dies en el temps...finals de juny...on es prenen decisions que afecten els estius de pares i mares:

Resulta que quan arriba l'estiu, els nostres fills acaben l'escola...i no per sabut em deixa de sorprendre...i m'agafa per sorpresa...

També resulta que com que som tan bons pares, a finals de juny, vam anar a la Llar d'Infants del Nil per demanar si el juliol feien alguna cosa...i ens van dir que sí...que seguien fent classe fins a finals de juliol...com sempre...zasca!!!!!!! La sorpresa va ser majúscula, perquèel Nil seguiria anant-hi, de 9 a 15 hores, però també va ser majúscula perquè no sabíem que tenia "guarde" fins a finals de juliol...i em vaig posar una miqueeeeeta vermellet quan m'ho van dir...

I resulta que el Martí, que ha fet P3, un curs de nens i nenes mig-grans sí que acabava l'escola abans de Sant Joan i havíem de buscar-li alguna activitat...perquè la Mariona i jo tenim la sort de poder treballar (i que duri...). Aqui s'obre un ventall gairebé infinit d'activitats (matí o tarda) i els nens poden fer des d'anglès fins a física quàntica, passant per gimnassos, piscina, pintura rupestre, literatura clàssica grecorromana, esports d'aventura (que és el que faig jo cada tarda quan em quedo amb els meus dos nens...i sense apuntar-me enlloc!),...ivam decidir apuntar el Martí a la piscina, perquè ja que a l'estiu fa calor, com a mínim que estigui ben refrescat (i així no l'hem de banyar...o sí...o no...)...Això sí, per complicar una mica la logística, ell fa de 9 a 13 hores...

Només hi ha un petitet problema que no vam tenir gaire en compte. Els hauria d'acompanyar i anar a recollir gairebé cada dia jo (amb permís del seu avi...que també li ha tocat...i al seu tiet...)...i que els dos llocs on van els nostre nens...el Martí i el Nil...estan força separats espaialment. Qui no sigui de Manresa es quedarà igual...tot i que ho explicaré, però per la gent de Manresa, si els dic que un va al costat de l'escola Renaixença, a la llar d'infants L'Estel...i l'altre va a la Piscina Municipal, ja sabrà de què estic parlant. Els que feu Curses de Muntanya també sabreu que l'important, més que la distància recorreguda ésel desnivell i el terreny que trepitges...doncs bé...d'això...de desnivell i de terreny "chungu" en tinc molt!!!!!

Ja vaig fer un post l'any passat que parlava dels meus"mogudets" matins, però és que ara he passat de nivell...si abans feia curses, ara faig Ultratrails!!!! El meu entrenament és sortir de casa a les 08:45 i arribar a la destinació final d'esmorzar cap a les 09:20...uns 35 minuts a ritme lleuger pujant i baixant cimsamb un cotxet amb nen petit incorporat...un patinet amb nen mig-gran incorporat...una bossa de cocodril...una maleta de rodes al costat del nen mig-gran...una bossa a l'esquena (la meva) amb pes substancial...i si vull endurir l'entrenament...unes xancletes...(NOTA: les xancletes ajuden a fer l'entrenament molt més dur com quan el SonGoku s'entrenava a la cambra d'hipergravetat. Quan llavors camino sol pel carrer, sembla que voli!!!!!) i tot això a unes força adients temperatures, sobretot al camí de tornada, d'entre 30-35 graus a l'ombra, cortesia del meravellós clima continental manresà...

El resum del trajecte és...

1- terreny pla ombrívol...baixada prominent amb terreny desigual (nota per l'Ajuntament de Manresa)...un altre tros pla amb terreny desigual i arribada a les piscines amb una temperatura interior inimaginable ihumitat ambiental del 200 %(si fos possible)...

2- Surto de la piscina amb la suor incorporada i que ja no deixaré fins a l'esmorzar...i la baixada prominent d'abans...es converteix en una pujada prominent...de categoria especial...un Alpe d'Huez, on pel camí he deixat un nen i una maleta de rodes, però que la combinació de pujada, terreny desigual i xancletes fan que si ara decidís pujar l'Everest, em semblaria d'una facilitat extrema...

3- Segueixo per un port de primera categoria i llavors em queda una tirada llarga en pla i amb un bon terreny tot creuant Manresa...

4- Per acabar, un port de segona categoria que em deixa a la porta de la llar d'infants del Nil...deixo el nen, suat (jo, no ell)...i en dos minuts sóc al bar...demanant el meu entrepà de cada dia...un entrepà de pam i mig...i me n'adono de perquè em foto aquest Senyor Entrepà...

...m'adono d'això i de que jo...sense saber-ho...m'he apuntat a un casal gratuït de curses de muntanya...

I si teniu ganes de saber com funciona el camí de tornada...molt més extrem...ja us aviso...estigueu atents al meu proper post del dilluns...