Criatures 08/04/2016

Nostàlgia del present...

2 min

El que fa la serendípia. Jo, tot cofoi de pensar que se m'havia acudit un concepte nou, la nostàlgia del present, i un dia, faig una recerca i Jorge Luis Borges ja en tenia un llibre i tot. Maleït! (de bon rollu!). Ara bé. El seguiré utilitzant i el citaré a ell. Suposo que el devia tenir guardat en l'inconscient. O només va ser serendípia, perquè no... Fent una xerrada de Gestió del Canvi i parlant d'emocions i sentiments que dificulten i/o invaliden el canvi, va sortir el concepte de nostàlgia. Tothom, qui més qui menys, sap què és la nostàlgia o l'ha viscut. "Cualquier tiempo pasado fue mejor" que es diu, i altres exquisideses que no ens ajuden a tirar endavant alguns canvis. La nostàlgia, la tristesa no plorada. Un concepte. Una emoció que enganxa. Molt. Que, a vegades, moltes vegades, distorsiona la realitat passada. La fa més bonica del que era.... Connecteu amb les vacances de quan éreu petits i petites... ...refreda els seients del Renault 5 (o qualsevol cotxe de "luju") aparcat al sol un mes d'agost qualsevol... ...fa les carreteres més rectes del que eren, i els viatges més curts i els marejos menys dolorosos... ...l'absència d'aire condicionat es viu amb un somriure als llavis. La cremada a sota el braç per treure'l per la finestra i no pensar en la goma que aguanta el vidre ja no fa somriure tant... ...esperar cartes 15 dies en comptes de posar-se nerviós perquè fa 2 minuts que no reps un whatsapp... ...anar a trucar per telèfon a la cabina telèfonica resant perquè no hi hagués ningú davant teu i et fes esperar més de mitja hora, per acabar trucant tot suant dins de la cabina i que el receptor no fos a casa... Potser que pari, que si no em posaré nostàlgic. Deu ser el dia. Que plou. Que és dilluns. O serendípia. No ho sé. El que si que tinc clar és que m'agrada practicar la nostàlgia del present perquè, si amb el passat pot fer tot això, imagineu-vos amb les situacions que ens passen cada dia. Les fa més lleugeres. És senzill. És transportar-nos a d'aquí a 10 anys, o 20, o 30, i imaginar com és la nostra vida actual. I pensarem: "Abans si que estava bé!". Aquest abans és l'ara. L'ara d'ara. L'actual. És un truc, però funciona... ...i quan m'enfado amb el Martí i el Nil. O se'm fa difícil gestionar algun moment complicat amb ells i penso: "Abans sí que era fàcil...", m'imagino d'aquí a 10 anys, quan en tinguin 13 i 15...en plena adolescència, i pensaré: "Quan en tenien 3 i 5 sí que era fàcil". Que és justament ARA. Ara mateix! Nostàlgia del present. Quin gran invent! Només és qüestió de perspectiva. De perspectiva temporal...

stats