Criatures 18/01/2014

Màgia potàgia...

3 min

Arriba una edat, pel que estic veient a casa, que tot comença a ser màgia....El Martí fa màgiai té tot una sèrie d'objectes que, també són màgics...

El millor de tot és que la paraula que fa servir per fer màgia és la clàssica de tota la vida:Abracadabra!Bé...ho intenta, perquè normalment, el que surten, són variants dialectals martinístiques del tipus: acrabadabra, abrabadabra, abacababa,...i seguiríem fins a l'infinit. L'endevina una vegada de cada cent...però la màgia li funciona!. Tant se val la paraula que faci servir...NOTA: estic temptat d'ensenyar-li la de Supercalifragi...per riure una estoneta, però de vegades em fa peneta pobret...Si sabés que el seu pare (jo) no només les sap dir sino que les diu al revés i compta les lletres, fliparia!! Suposo que pensaria que és màgia, i en un cert sentit, ho és!

Doncs això que us deia, de cop, el Martí, és mag…diria que més Tamariz que David Copperfield, que ja m’agrada! I ara, ens busca tot el dia a la seva mare i a mi…fem el que fem…li és igual. És tan important, que hem de deixar tot el que fem i veure la màgia que fa. Si sopem…hem de parar de sopar, si estem al sofà…ens hem d’aixecar, si estem al WC…vé a fer màgia al WC, per suposat!

I ja m’agrada l’afició, perquè de cop…la seva imaginació es posa a volar i comença a trobar objectes màgics per tota la casa. El principal és una bossa màgica on hi posa objectes “variopintos”…adabacabra…i apareixen tots a dins! Però aquí no s’acaba, ens fa sortir ous de xocolata (imaginaris) de darrera la nostra orella (si no fossin màgics, se’ls menjaria ell i llavors sí que desapareixerien…),…

Ara tambété les “botes màgiques d’aixafar bassals"(AKA Katiuskes de tota la vida), i si el terra està una miqueta moll…o humit…o ell creu que ho està…o ho estarà…en un futur recent…o no recent…o potser ho estarà…o no…surt de casa amb les botes!! Que a més a més, es sap posar perfectament! Ara bé…al llit no hi estan permeses, tot i que ell ho intenta! En tot cas ho deixarem per quan es tregui el bolquer de nit (NOTA: humor absurd i groller).

I com en totes les coses…hi ha la seva part bona i la seva part dolenta…el yin i el yang…no hi ha dolents ni bons…no és una pel.lícula de Disney, i, per tant,la seva màgia té una part blanca…i una part negraaaaaaaaaaaaa…

La part blanca ja us l’he explicat i fa molta gràcia, però la part negra…ara us en poso un exemple…un clàssic…un “must” del Martí…una activitat màgica que quan sigui gran, segur que me’n riuré…o no…ja ho veurem:

“Papa, pots venir al menjador, que he fet màgia??” i jo a mig sopar m’aixeco de la taula (bé, de la cadira) perquè si el fes esperar em podria fer aquesta pregunta 500 vegades…el segueixo (normalment m’agafa de la mà en una barreja d’acte carinyós i i d’amor i de “Papa, no t’escapis que això ho has de veure”)…fem tot el passadís i jo des del final d’aquest ja vaig veient el truc de màgia que ha fet…

“Però Martí (aquest sóc jo), tu creus que has de tirar totes les teves joguines de sobre els dos mobles (aprox. entre 10 i 50 joguines si contes peces petites i desordenades) i posar-les a la catifa del menjador?”

“Papa…és màgia!!! Adacababra!!!!”

I jo que no li vull trencar la il.lusió però no puc dissimular la cara d’enuig…em quedo palplantat sense saber què fer i pensant “de per dintre” que realment és màgia perquè:

“com cony s’ho fa per desendreçar tantes joguines amb tant poc temps???????"

stats