Ja és dijous...i us vaig prometre que us parlaria de perquè sentim ira quan estem fent cua (o en moments puntuals de les cues) i perquè és tan difícil de gestionar aquesta emoció en aquest moment!
Què creieu que fa que que sigui tan difícil de gestionar la ira en alguns moments de la nostra vida?Partim que les emocions sorgeixen en el moment que uns autoevaluadors fan acte de presència.Què són els autoevaluadors?Són mecanismes d'avaluació automàtics que escruten constantment el món que ens rodeja i detecten si passa quelcom rellevant pel nostre benestar i la nostra supervivència. És com si portéssim unes ulleres de Robocop i anéssim buscant/trobant situacions que ens poden afectar o ens han afectat en la nostra vida i en el moment que en trobem alguna, la detecta i fa saltar (inconscientment) l'emoció que hi tenim associada. Val a dir que els autoevaluadors necessiten d'unsdetonantsperquè s'activin, i n'hi ha de 3 tipus:
I em centraré en aquests últims detonants. Per simplificar-ho una mica, ens serà més fàcil treballar amb les emocions pròpies, que amb les sistèmiques. I, per suposat, les més difícils de modificar i/o treballar, seran les últimes, les atàviques! Aquestes, són emocions que han estat tan útils, per tanta gent i per tant temps, que seria molt agosarat dir que les podem treballar i modificar fàcilment. És com si fossin les emocions que estan a una carpeta oculta de l'ordinador i que formen part del sistema operatiu més profund.
La ira, en la seva major part, forma part d'aquesta carpeta. És una emoció, no ens enganyem, molt útil i és la que ens dóna força i motivació per iniciar canvis. Ens servei per fer front a les injustícies socials, i, ben gestionada, és imprescindible per tirar endavant! I aquí és on rau part del problema de la ira.NOTA: l'evolució de les emocions i els seus detonants és molt més lenta que l'evolució de la humanitat i algunes que eren útils fa milers d'anys ara no ho són tant.Perquè dic això?
Resulta que la ira ha servit durant milers i milers d'anys per garantir la supervivència de l'espècie humana i com que era tan útil, és difícil que deixi de ser-ho automàticament o que una persona sola pugui desfer-se'n fàcilment. I com n'era d'útil? En el moment d'una lluita entre dues persones, el que sabia mostrar millor la ira solia guanyar perquè l'altre individu veia la força que tenia l'altre i es retirava de la lluita. El que no mostrava ira podia mostrar tristesa, posar-se a plorar i llavors podia guanyar la lluita ell (però això són figues d'un altre paner...). Llavors, queda clar la utilitat de la ira, ja quela majoria de lluites que hi havia en un passat remot, eren o per aconseguir menjar o per aconseguir una parella per procrear i perpetuar l'espècie.
I què té a veure tot això amb les cues? Doncs que, en l'antiguitat i amb el sedentarisme i la poca disponibilitat de recursos, el fet d'arribar el primer o el segon a algun lloc, podia suposar tenir-ho o no tenir-ho...i, per tant, sobreviure o morir. A més, pel nostre cervell, que algú ens passi a davant és una situació d'injustícia important...NOTA: Actualment també hi ha manca de disponibilitat d'alguns recursos i la ira torna a fer acte de presència massa sovint...
I és en els moments que fem cua i estem atents que ningú se'ns coli o veiem que algú se'ns cola, que surt la nostra ira més atàvica i més difícil de gestionar.Si pel nostre "antic" cervell pot suposar viure o morir, veieu la dificultat de gestionar-la?No us ha passat mai d'estar en una cua i que se't coli algú i en aquells moments surt una persona interior que et costa de reconèixer? Us poso exemples varis:
Si fem cas a la història, és possible que d'aquí a uns milers d'anys, les situacions de cues ja no serveixin com a detonant atàvic perquè quan passi l'autoevaluador ja no ho detecti i gestionem millor la ira (segurament ja ni la sentirem), però llavors és possible que tinguem alguna altra emoció útil per a nosaltres avui i que ja tampoc ho serà en el futur. Per tant, el problema/avantatge principal de les emocions atàviques són que han estat útils per la humanitat, que difícilment podrem accedir individualment i amb rapidesa a modificar-les.
En part...millor, perquè, us imagineu que accedim a la carpeta oculta on s'amaga el programa principal de les emocions i l'enviem a la paperera?
