Personetes Creatives

Enric Bastardas

La Fira de l'Aixada o..."les fires medievals"

És la Fira de l'Aixada a Manresa, tot el cap de setmana, i, li vull dedicar un post sencer. O vull dedicar un post a les fires medievals, en general. Perquè la Fira de l'Aixada és una fira medieval amb tots els ets i uts, ni més ni menys, amb tots els seus extres. Bé, de fet, he trobat a trobar la famosa "batucada" medieval (potser aquest any han decidit fer activitats més típiques de l'època, descomptant una paradeta que he vist de mapes de Catalunya del 1714...).

Faré una repassada general a què ens podem trobar en una fira d'aquestes característiques...comencem:

...les paradetes de menjar...que no faltin...de tota mena...pans...coques...coques de xocolata d'aquelles que es compren a pes i, no t'equivoquis, si caus en la temptació i n'agafes un trosset petitó, et costarà un mínim de 10 €, perquè, són tan denses que les magdalenes del costat orbiten al seu voltant...tenen camp gravitatori propi! Em feia por d'apropar-m'hi per si superava elLímit de Rochei em desintegrava, i juraria, que una de les coques estava a un pas d'iniciar un forat negre!!!! I potser l'ha fet i ha engolit les "batucades"!

I més menjar...les paradetes d'embotits, de formatges i de cerveses, que en alguns casos han fet una mena de mash-up i ja no saps si compres una cosa o una altra: llonganissa de roquefort, formatge de cervesa, cervesa de formatge, roquefort de fuet, fuet de llonganissa, pa de fetge, pa d'olives, olives de salami,...Ufffffff!!! De debò, alguns són de veritat i d'altres me'ls invento, però estic segur que l'any que vé (si veuen aquest post) hi seran tots...

I tots, tots...a un preu que dubtes si t'estàs quedant un formatge parmesà de dos anys (que em fa l'efecte que l'he vist a créixer a cada fira i ja l'hi havia agafat carinyu des que era un parmesanet de dies) o la parada sencera!!!!!! Però bé, com sempre...alguna cosa ha caigut...no us vull enganyar!

...les atraccions medievals per a nens, que solen incloure, pilotes, "catapultes", espases, arcs i fletxes...i molta palla per terra (i que ara mateix és a casa!). També solen tenir un preu elevat, menys les que hi veus cues quilomètriques, que llavors són gratuïtes!!!! Alguna també ha caigut, pel Martí, que ha vist un drac i no se n'ha pogut estar de pujar-hi...

...i llavors les paradetes per dinar-hi...entrepans de butifarra i sopes de farigola, cerveseta...i apa a perseguir els nens per entre els bancs plens de gent...amb tota l'energia a tope!! I queda't amb com van vestits perquè com se t'escapin...la teva feina tindràs a reconèixer-los (en un post antic ja he donat consells de com vestir els nens si vols trobar-los entre les multituds).

...i aquí és on arribem a un dels problemes principals d'aquestes fires per la gent que hem procreat. Com que es solen fer als barris antics, on els carrers són força estrets, a les hores punta, es torna impossible passar per depèn de quins llocs i has de triar com surts amb dos nens de casa: dos cotxets? Impossible! Manduca? Els meus no volen! I què acabes fent? Cotxet pel Nil, que no s'adorm i s'hi atabala (i no m'extranya...) i el Martí entre caminant i les meves espatlles (aproximadament un 0,1% del temps caminant i el 99,9% restant a sobre de les meves cervicals que, a hores d'ara deuen semblar el meu sacre o el còccix, perquè dec tenir les 7 vèrtebres soldades com a millora epigenètica individual per evitar una hèrnia discal)...

....hi ha moltes més coses...teatre...gent disfressada caminant pel carrer (bastant terrorífics tots. I que no ser si s'espantava més el Martí o jo!)...paradetes de joguines...d'herbes miraculoses...de xutxes naturals (?????)...i moltíssima gent...amiguets del Nil i del Martí (a la foto un retrobament emotiu amb el Pau Plans, amiguet seu de l'escola dels petits) per tot arreu...i sobretot, sobretot...moltes promeses de:"sí Martí, aquí ja hi pujaràs demà i això ja t'ho comprarem demà", a veure si amb una mica de sort se n'oblida o hem de passar pel caixer a treure calers...que, avui, amb dues llonganisses, quatre xutxes i "caballitus" i tres entrepans de botifarra...ja els hem acabat!

I el Martí...que només sortir de casa, s'ha trobat un senyor a sobre d'una caixa de fusta cridant davant d'una multitud: "no volem al Rei...fora el Rei...buuuuuuuuuuuu". I ell que em diu:"Papa, què diu aquest senyor?". Doncs mira Martí, el mateix que demanem ara...ben bé el mateix...