Explicacio emocional del "sí, però compensa...)

Si hi ha una cosa que em defineix per sobre de totes, és que sóc extremadament curiós, però molt, molt. Si fos veritat que "La curiositat va matar el gat", jo ja no formaria part d'aquest món. Moriria diàriament. Com que això no passa, o m'agrada creure que no passa, jo segueixo encuriosit. I quan em va sorgir la oportunitat de fer el meu primer curs d'Intel.ligència Emocional i Gestió de les Emocions, vaig pensar com l'enfocaria per poder donar-li un toc diferent, personal, la visió que m'agrada de les emocions. Vaig ensopegar amb un llibre, "El rostro de las emociones" de Paul Ekman i em va enamorar la dedicació i passió que va destinar a l'estudi de les emocions i les microexpressions facials. Tant, que vaig decidir basar el meu curs en aquest llibre. Una visió personal i compartida sobre les emocions. I he convertit el curs en una barreja de Formació i Divulgació Emocional que em diverteix moltíssim! Em sento una mica Dr. Carl Lightman de la sèrie "Lie to me"... I me'n recordo que preparant el curs per primera vegada, em vaig topar amb una sèrie d'emocions que no coneixia, no hi podia posar nom. I de moltes que em van sorprendre, n'hi va haver una que, de seguida vaig pensar: "Mira, ja he trobat l'explicació emocional de la maleïda frase "sí, però compensa..."". Em va encantar, i ara, quan la sento, sóc més conscient del que sento; li poso nom. I ho disfruto. Més. De vegades.