Criatures 07/05/2018

Dent.

enric bastardas
2 min
dent

Ahir el Martí va aprendre la diferència entre sort i esforç. La Mariona i jo el vam ajudar i li vam reforçar. Li vam deixar ben clar que no havia tingut sort, que havia tingut constància, perseverància i esforç.

Hi ha moltes frases que parlen de la sort i que m'encanten. La de Picasso:

"La sort existeix però que t'agafi treballant".

O Stephen Leacock:

"És curiós però quant més treballo, més sort tinc".

I el Martí, ahir, vé i ens diu: "Papes (i mames), he tingut molta sort!!!". Nooooooooooooooooooo!!!!

Faig un flashback:

El Martí tenia una dent que se li movia de feia dies, i, per variar, cada dia ens preguntava si li cauria. Li dèiem que li cauria quan li caigués, però ell no estava massa d'acord amb aquesta tautologia i va començar a moure-la sense descans.

Ahir, arribant de l'escola, tot content, em diu: "Papa, m'ha caigut la dent!!!". I m'explica totes les seves trifulques! La portava emolicada en paper d'alumini i jo li vaig dir que quan arribéssim a casa, l'hauríem de guardar en un lloc més segur (el conec com si l'hagués parit).

Tota la tarda custodiant la dent en un pot tapat i quan arriba la Mariona, amb l'emoció, li ensenya, se la guarda a la mà i ens posem tots 3, el Martí, el Nil i jo, encara no sé perquè, a ballar el Swish, swish.

Seguint amb l'emoció, no pensa que té la dent a la mà i li cau. Drama. No s'hi val a dir-li que el "Ratoncito" vindrà igual. Mira i remira. Trobem de tot. Trossets de paper. Fruits secs. Galetes aixafades. I li diem que vagi a dormir. No vol. Es renta dents i fa pipi. Surt disparat del lavabo. Va a la sala de la dent perduda. Torna rient. "L'he trobat. He calculat on era i on podia haver anat la dent i he aixecat l'altaveu i l'he trobat a sota. Quina sort!"

"No, Martí, no has tingut sort. Has sigut constant, perseverant i t'hi has esforçat. Has après a no rendir-te massa ràpid." La Mariona i jo la donàvem per perduda. Ens va donar una lliçó.

stats