El Martí va tenir un regal del tió, era un caleidoscopi. Jo feia molt temps que no en veia un i el Martí, crec que era el primer que veia. I va flipar. I vaig flipar. I va flipar tant que m’ho ensenyava tot amb els ulls del caleidoscopi. I vaig flipar tant que se’m va acudir fer fotos a través del caleidoscopi.
I vaig flipar tant perquè tot el que mirava amb ulls caleidoscòpics era preciós: Roba bruta… Escombraries… Joguines desendreçades… Radiadors… Menjar…
Coses que no m’agradaven amb els meus ulls i coses que no tenien cap gràcia, de cop, passaven a ser màgiques…
I com que el Martí és un flipat, m’ajuda a veure algunes coses amb els ulls del seu caleidoscopi, amb els seus ulls. I com que jo sóc un flipat, vaig tenir la “brillant” idea d’obrir un Twitter, un Pinterest i unTwitterPinterest Instagram per penjar-hi cada dia fotos caleidoscòpiques. Buscant la bellesa en les coses que potser jo no la hi trobava. Si sou tan flipats i flipades com jo…i com el Martí, seguiu El Caleidoscopi del Martí a les xarxes socials, a les 3, perquè cadascuna aportarà coses diferents…us ho prometo…
I, coses meves, però m’he adonat que és un exercici pràctic de PNL sense embuts. El caleidoscopi canvia la percepció de les coses…ens en dóna una altra visió…diferent…i ens ensenya que la realitat és molt diferent depenent d’amb quins ulls ens la mirem…la percebem…
El caleidoscopi m’ensenya a percebre el meu petit món i el que m’envolta duna altra manera…una realitat caleidoscòpica…
El següent pas és percebre-la així sense necessitat del caleidoscopi…
Cada dia aprenent coses noves…sóc viu…som vius…espero que us agradi El Caleidoscopi del Martí tant com a mi…
