Ja fa uns dies...uns quants, que el Martí té una brillant frase que defineix els seus dies que s'ho passa bé. La frase és:"Papa, mama, avui és un dia molt especial". I a mi, m'encanta! I no és que necessiti que li passin moltes coses perquè sigui un dia especial...pot ser anar a veure l'àvia, l'avi, els cosinets, a la piscina, a l'escola, a no a l'escola, o a una manifestació a favor de l'escolarització en català plena de gent, de dracs, de capgrossos i gegants i un refotut tigre (no sé qui el portava al cap) que feia que cada dos segons m'hagués de donar la volta, no fos cas que el perdéssim de vista...una manifestació que ja es va fer fa 30 anys i que, tal i com si visquéssim a El Día de la Marmota, s'ha repetit com sino haguéssim avançat gens en aquestes tres dècades! I no segueixo perquè les diré massa grosses...no volia parlar d'això avui, tot i ser un dia molt especial...però que molt! Jo avui vull parlar...d'avui! Perquè em vé de gust i perquè el Martí també ha deixat anar la seva frase preferida quan estava assegut a la cadireta del cotxe... ...i ha estat un dia especial perquè avui hem quedat tota la colla, que no passa tan sovint,i hem decidit fer un "brunch" a les 12 hores del matí, i que s'ha convertit en un "tu vés posant menjar i beure (amb alcohol bàsicament) que ens el fotrem tot fins les 7 de la tarda"... ....ara dolç, ara salat, ara dolç amb salat, ara un vinet iara un gintònic, d'aquells de mitja tarda, d'aquells que et fan somriure, o riure, i dels gintònics que et fan fer plans, amb nens i "ambsensenens", i dels gintònics que et fan adonar que fa molt que els nois no quedem per anar a sopar, i d'aquells que et fan adonar que l'estiu s'acosta, i, de cop, et relaxes, i comences a pensar en la Revetlla de Sant Joan, en el Canet rock, en que t'agradaria anar a veure Placebo al Cap Roig, i et veus convencent a la colla, gintònic en mà, perquè vinguin a veure'ls, i sino, qualsevol excusa és bona per anar a sopar després...
...i gintònic en mà, em veig fent plans amb el Martí (i el Nil i la Mariona, per suposat) de l'estiu: "Papa, avui és un dia molt especial"...i jo que li dic: "Martí, a partir d'avui, t'esperen uns dies molt especials, perquè aquesta setmana acabes l'escola, l'escola de la formiga, i l'any que vé aniràs a l'escola dels dracs, i divendres quan acabis, marxarem 10 dies a casa de l'àvia, on podràs anar a la piscina cada dia (es mereixerà post seguríssim!!!!), i quan tornem, aniràs tot el juliol a la piscina municipal, i aprendràs a nedar molt millor i sense bombolleta a la piscina dels grans, i després anirem a la casa de l'Antoniu, amb aquella bruixa d'ulls vermells que riu quan piques de mans, i quan tornem a Manresa, hi haurà el Correfoc amb els seus dracs, Bou, capgirells, foc i més foc..."... ...i el Martí cada vegada tenia la cara més il.luminada...i em deia: "Bien, bien..."...
...i per primera vegada m'adonava que els meus plans i els seus s'assemblaven bastant...molt...i que l'únic que volia era farcir-me l'estiu de dies especials...ben igual que ell, plans d'aquells que es fan amb amics...amb el gintònic a la mà jo...i la Mariona, amb dos "palitos" a la mà el Nil, i amb un pa amb nocilla a la mà el Martí...
...són plans d'aquells que quan els fas, se t'il.lumina la cara i et fa dir: "Bien, bien..."...a partir d'ara, i tal i com fa el Martí, cada dia que m'agradi, pel motiu que sigui...també serà un dia molt especial...i ens mirarem i ens picarem l'ullet, o la Mariona i jo li picarem l'ullet i ell apretarà la cara i torçarà la boca com qui el pica i el Nil els tancarà tots dos, també com qui el pica...
