Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Que bé que t'enfades!

La Clara surt de l'escola. La seva mare l'espera a la porta com cada tarda, amb ganes de veure-la, abraçar-la, saber com li ha anat el dia... però la Clara no fa bona cara. Surt de morros.

-Què passa?

-No res. Què hi ha de berenar?

-Però Clara, explica què passa, per què surts així?

-Res mama, ja t'ho he dit!

-Res no, que no veus la cara que portes?! Ja t'has enfadat? Segur que és per una ximpleria. Si és que tens un caràcter filla... No m'estranya que tinguis tan pocs amics...

-Però tu que sabràs si en tinc o no d'amics!

-Se més del que et penses xata, que per això sóc ta mare! I calla d'una vegada que no vull sentir-te més!

Aquesta és una conversa real queper casualitat vaig tenir la "fortuna" d'escoltar.

Volia compartir-la amb vosaltres perquè així de primeres em venen mil i una sensacions. El proper dia vull parlar de COM ENS ENFADEM i de si som capaços de respectar que els altres s'enfadin, d'acceptar aquesta emoció com a vàlida i positiva osi pel contrari hauríem de procurar no enfadar-nos mai.

Què en penseu?

També pots trobar-nos a www.sompares.com, Facebook i Twitter