Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Parlem d'inclusió: super Antonio

Sovint ens ompli'm la boca de la igualtat entre tots nosaltres, de la importància de no discriminar ningú...

Però, com es tradueix això a les aules?

Aquest matí he tingut l'oportunitat de veure el següent video en el que una escola andalusa i els seus nens de P5 ens expliquen com és la seva relació amb el seu company Antonio.

La inclusió pot ser una utopia, una il·lusió, un desig o una realitat en funcióde si les persones que hi tenim un paper, directe o indirecte, hi confiem.A vegades pensem que som els altres qui hem d'ensenyar als nens que tenen necessitats educatives especials i no ens aturem un moment a reflexionar sobre el munt de coses que ells poden ensenyar-nos a nosaltres i als nostres fills.

No posem palsa les rodes. Confiem i ajudem, i sobretot transmetem als nostres fills el respecte cap als altres siguem com siguem.

Quines experiències d'inclusió teniu vosaltres?

També podeu trobar-nos a www.sompares.com, facebook i twitter.