El Garraf és tot negre

Ahir a la tarda ens tocava el cor una notícia trista. Hi havia un incendi provocat al Garraf, que per desgràcia no ha pogut ser controlat fins aquesta tarda i que ha cremat més de 630 hectàrees.

Durant aquestes hores he llegit i escoltat comentaris de tot tipus de rebuig cap al responsable d'aquesta atrocitat, de suport cap a les famílies afectades i d'indignació per tot plegat. En molts casos els bombers van aconsellar desallotjar algunes cases per evitar el perill i això implica a adults però també a molts menuts, que de cop i volta veuen com han de marxar de la seva llar a córrer cuita, gairebé sense explicacions i veient la preocupació dels seus pares en tot moment. En algunes famílies van poder plantejar aquesta "aventura" com un joc pels petits per treure alarmisme i per mitigar la por, però en altres no va ser possible. I ara què passa amb aquests nens? Hem de pensar que si com adults una experiència així ens marca als nens encara més. Ara que ja han pogut tornar a casa pot ser que pateixin episodis de por durant uns dies. Que es despertin amb malsons per la nit, que els costi dormir, que els noteu més excitats o nerviosos del compte que no se sentin segurs a casa. Cal que tinguem paciència i que sobretot en parleu amb ells del què ha passat, del perquè van haver de marxar tant depressa i de perquè ara ja estan segurs a casa. Permetem-los un espai de diàleg on ens puguin plantejar les preguntes que necessitin i responguem amb sinceritat. No els expliquem històries fantàstiques que no tenen que veure amb la realitat, perquè això els crearà mé.s confusió i temor. Fotografia: vilanova digital