ParAules (PARlant des de les AULES)

ParAules (PARlant des de les AULES)
Jordi Sedó

'La revolta dels contes'

Ahir vaig ser convidat per la distribuïdora de cinema infantil Rita & Luca a un passi privat de la pel·lícula d'animació 'La revolta dels contes' (Revolting Rhymes, en títol original), de Jakob Schuh i Jan Lachauer, i la veritat és que la vaig trobar d'alt interès per a ser visionada per la canalla, sobretot si és sota el guiatge d'un adult que tingui alguna idea d'educar.

L'obra, que s'exhibeix a les sales de projecció comercials a partir del 26 de gener, està basada en la del gran Roald Dahl, cosa que ja ofereix una indubtable garantia, i la seva originalitat és precisament la de reelaborar les històries de contes tradicionals que tothom coneix, fer-ne coincidir els personatges en l'espai i el temps i qüestionar-ne la personalitat que tenen en el relat clàssic tal com el coneixem.

Veure una Caputxeta Vermella gens ingènua, amb parella i amb fills, els tres porquets víctimes de la seva acció especulativa amb les seves tres cases, la Blancaneu gens resignada amb la seva sort i independitzada de la seva madrastra o la Ventafocs rebutjant el príncep produeix un impacte certament estimulant i, sobretot, constitueix un exercici molt interessant per a fer amb nens si volem fomentar-hi l'esperit crític. L'empoderament de les figures femenines, la humanitat del llop o la fermesa de la Caputxeta i de la Blancaneu són aspectes a analitzar i a assenyalar especialment en un visionat conjunt amb nens.

L'obra, d'una durada de 60 minuts, es presenta com a adequada per a nens de 7 a 12 anys, però la veritat és que em fa l'efecte que, només a partir d'un cert nivell maduratiu, es pot arribar a fer-ne un visionat crític i intel·ligent. Si no s'ha obtingut aquest grau de maduresa, la pel·lícula passarà com una creació més o menys divertida, però sense anar més enllà. I, tanmateix, també haurà valgut la pena d'haver-hi esmerçat l'estona.

Una anàlisi crítica de la pel·lícula suscita preguntes molt interessants per a obrir un debat a l'aula. Preguntes com ara les següents:

  1. Com ho ha de fer el llop per a alimentar-se?
  2. És lícit que la Caputxeta Vermella resolgui els problemes tal com ho fa?
  3. Què en penseu, de fer-se abrics o bosses amb la pell dels animals?
  4. Què podeu dir del desenllaç que es dona a la germanastra grassa de la Ventafocs?
  5. Que podeu dir del fet que la Ventafocs rebutgi el príncep?
  6. Què us sembla la manera com els set nans amics de la Blancaneu guanyen diners?

Són preguntes necessàries, preguntes que haurien de qüestionar la mateixa visió del món que es dedueix de la història que es presenta per tal que els nens siguin capaços d'anar més enllà i no es conformin fàcilment amb allò que es dona per suposat més o menys embolicat amb paper de cel·lofana de colors. El debat que es produirà del plantejament d'aquestes preguntes i moltes més que, amb tota seguretat, sorgiran de la imaginació i l'esperit crític dels professionals de l'ensenyament acabaran de produir en la canalla l'aprofitament que se'n pot fer, d'una creació que resulta, en qualsevol cas, audaç, trencadora i amena.