ParAules (PARlant des de les AULES)

ParAules (PARlant des de les AULES)
Jordi Sedó

Halloween

Halloween

 

Jordi Sedó

Lingüista i escriptor

www.escriptors.cat/autors/jordisedo

 

Cada cop que, per aquestes dates, passo per davant d’una escola o en veig imatges per televisió, no puc evitar un sentiment de tristor en comprovar que l’edifici està decorat amb motius terrorífics a l’estil de la festa anglosaxona que dona títol a aquest l’article.

Tristor, bàsicament, perquè aquest tipus de decoració va substituint, cada cop més, la típica de la nostra castanyada de sempre, darrerament començada a rebatejar com a “festa de tardor” als centres precisament per a evitar que sigui necessàriament confessional, com escau a l’escola pública que paguem entre tots, per tal que puguin participar-hi tots els nens siguin de la religió que siguin i, fins i tot, si no són creients. Amb la lamentable excepció, naturalment, dels d’aquelles religions que prohibeixen explícitament la participació en festes de qualsevol mena com ara el testimonis de Gehovà. En aquest cas, no sabria pas dir-vos com hauríem d’evitar la seva autoexclusió sense lesionar els seus drets i, alhora, els de la majoria.

Halloween és un mot que té origen en l’anglès antic. Ve de l’expressió All Hallows Eve, literalment, ‘Vigília de Tots els Sants’. El mot antic hallow volia dir ‘sant’ i és el que ha donat origen a la paraula moderna ‘holy’ (‘sagrat’ o ‘sant’), que trobem en expressions com ara ‘holyday’ (‘dia de festa’), ‘Holy Thursday (‘Dijous Sant’) o ‘holy war’ (‘guerra santa’). La lletra ena final prové del mot evening  (‘vespre’), abans even, que origina l’apòcope Eve (vigília) El que és evident, doncs, és, en primer lloc, que es tracta d’una celebració d’origen clarament anglosaxó, segurament, amb antecedents celtes i que és de naturalesa clarament cristiana.

Docents de tot Catalunya, teniu present que, en origen, l’objectiu de la celebració de festes tradicionals catalanes a l’escola com ara la castanyada i Carnestoltes era contribuir a recuperar-les després que l’educació dels anys grisos del segle XX les haguessin malmès tant que es trobaven en perill de desaparició? Què feu, un cop recuperades, donant ales, en el si de l’escola pública, a una festa d’origen religiós que no té res de catalana i que poseu al costat de la nostra castanyada, molts cops superposant-la-hi? Quan trigarà Halloween a engolir la tradicional castanyada o festa de tardor de sempre? No en tenim prou de fer present la tradició cristiana als nostres centres amb el ninot de la Vella Quaresma abans de Setmana Santa, els pessebres i les celebracions de Nadal, passant per damunt de les creences religioses dels nostres alumnes musulmans o d’altres religions o les dels alumnes ateus, tots ells amb tants drets com el cristians?

La cultura catalana, a més, ja es troba prou malmesa com perquè anem fent concessions a macrocultures com l’anglosaxona, amb tendència a la fagocitosi d’altres cultures. Els arbres de Nadal, els pares Noel i altres tradicions alienes haurien de sortir de l’escola perquè la seva presència els institucionalitza, els legitima i els superposa a les tradicions catalanes de sempre. I, així, bocí a bocí, anem perdent la nostra condició i anem aigualint la nostra cultura, que es va dissolent a poc a poc en la cultura dels altres. Si és això el que es pretén, doncs, mira, potser, abans, caldrà veure si hi ha prou consens per a fer-ho. I si resulta que n’hi ha, aquells a qui no ens agradarà ens haurem d’aguantar, però, com a mínim, hem de fer-nos conscients del que passa. Diguem-ho públicament perquè sapiguem a què ens hem d’atenir, però no continuem fent veure que l’escola fomenta la cultura i les tradicions populars catalanes.

Perquè hi ha gent que s’ho creu.