Criatures 22/02/2012

Posar un títol

2 min

D’entre les moltes frases que sento cada dia dels nostres alumnes, n’hi ha una que ha donat nom al bloc. Al llarg de vint-i-dos anys que fa que sóc docent n’he escoltat de tota mena, des de les més habituals a les més estrambòtiques . Però m’he decidit a transformar-ne una en títol. Me la diuen sovint aquest curs per raons ben pragmàtiques : Tinc classe a 4t d’ESO en tornar del pati i els més ràpids volen entrar a l’aula. -“M’obres la porta?”- em diuen. El títol del bloc, és doncs, una mica seu. La frase, ben rutinària si es vol, té una faceta ben evocadora si la transportem a l’àmbit de l’aprenentatge: Obrir la porta a algú, vol dir acompanyar-lo a traspassar un llindar darrera del qual encara no sabem què hi ha. Obrir la porta als adolescents, és facilitar-los que facin una passa endavant vers un lloc que fins llavors era inaccessible per ells. Cada pas nou que fem , deixem enrere etapes que ja hem superat, però lluny d’oblidar-les ens fan de coixí per a les noves que iniciem. Els nois i noies volen persones que els obrin la porta i rebre amb els braços oberts allò nou. Transgredir límits forma part de créixer, transgredir el vell per arribar al desconegut mou l’ànima de la gran majoria dels nostres joves. Una vegada la tenen oberta poden sentir entusiasme o sentir que allà no hi tenen cabuda. La meva experiència em diu que està a les nostres mans obrir portes i finestres que permetin enganxar als nostres joves al procés d’aprendre. Darrera les portes que s’obren hi ha móns esperant ser visitats, móns no sempre fàcils ni complaents . Aprendre vol la tensió justa entre gaudir i superar reptes. I hem de cuidar l’experiència de l’aprendre perquè quan és tractada amb la cura necessària, és tan potent que poca gent la vol abandonar. Tal com diu José Antonio Marina, més que fer estudiants, hem de fer gent que aprengui. La creativitat per produir novetats valuoses, la capacitat per resoldre problemes , fomentar les virtuts de l’acció com la iniciativa, la perseverança i la resistència, i generar confiança han de ser a l’altre costat de la porta quan aquesta s’obre. Si hi són , qui es resistirà a voler-ne més? No és fàcil dins el context actual, aconseguir l’experiència reeixida de l’aprendre. Hi ha ingredients d’orígens molt diversos que ens dificulten la fita, però reivindico amb vehemència la tasca diària dels milers de companys de professió que treballen incansablement perquè aquesta sigui possible tot abocant el seu saber, experiència i convenciment a eixamplar horitzons rere les portes que s’obren.

stats