Als professors d'institut els agrada parlar amb els pares. Els agrada i fan esforços per trobar-hi els moments, malgrat que siguin, en gran part, fora del seu horari. Si són tutors de classe, encara més s'hi esforcen. “Si tenim 30 alumnes per classe, i tenim 30 famílies que no els va bé el nostre horari, compta la d'hores de més que fem”. En fi, que els agrada parlar-hi, però sovint es troben que n'hi ha pocs que els demanin de veure's.
Hi ha una única situació que sí que els truquen de seguida, i que es presenten a l'institut al moment: quan el mestre ha pres el mòbil al fill perquè l'estava fent servir a l'aula. Llavors el mateix dia, de vegades, fins i tot una hora després, els pares, els avis, qui fos, s'ha presentat a l'institut i ha demanat pel mòbil del fill tot assegurant que no tornarà a passar mai més.
Quins maldecaps els mòbils! Una mestra em va explicar una vegada la baralla que va mantenir amb un alumne perquè no li volia donar el mòbil que ella havia observat que consultava tenint-lo amagat dins de la motxilla.
-Dóna'm el mòbil ara mateix (mestra)
-No.
-Que me'l donis ara mateix, et dic (mestra)
-No ho penso fer
-Sortim fora de l'aula i me'l dónes ara mateix (mestra)
-Anem a fora si vols, però no te'l penso donar.
-Doncs anem a veure el cap d'estudis (mestra)
-El que vulguis, però no te'l dono
Com va acabar? A l'alumne, el van expulsar una setmana fora de l'institut. A la setmana següent hi tornava amb el mòbil, és clar. La professora assegura que va ser una discussió tan desagradable i que al mateix temps es va sentir tan impotent. “Com pot ser que no tinguin cap respecte per res ni per ningú?”, em deia.
