Mòbils a les aules? No, gràcies!

A principis del segle passat la indústria automobilística va viure un boom que va provocar una proliferació de cotxes a unes carreteres pensades per carros. Ningú qüestionava que el futur eren els cotxes i les seves constants evolucions motoritzades però en una revolució de substitució com aquella hi va haver nombrosos problemes en forma d'accidents. Es van inventar i popularitzar els cotxes abans que els senyals de trànsit i lògicament abans que els carnets que et capacitaven per a conduir amb certa seguretat.

Amb els mòbils intel·ligents passa una cosa semblant: és la revolució tecnològica més invasiva de la història perquè hem convertit en primera necessitat un element que fa relativament poc ni existia. No m'allargaré explicant com d'invasiu és aquest aparell entre d'altres coses perquè mentre llegeixes aquest apunt, probablement en un mòbil, has consultat diverses vegades el WhatsApp i alguna que altra xarxa social.

El tema és que, amb una incerta definició d'innovació educativa, sembla que la tendència ens fa fer entrar els mòbils a les aules perquè són aparells "molt motivadors i amb un gran potencial". Com que els alumnes actuals han crescut intentant zoomejar amb dos dits fotos dins de marcs ens pensem que el fet de fer entrar els mòbils a les classes els serà més que positiu.

Si posem en una balança els pros i els contres crec que el desequilibri queda més que clar. Si en el costat dels avantatges hi trobem la motivació, la manejabilitat, la rapidesa i les possibilitats en apps; en el costat contrari hi pesa molt el tema de l'addicció (poca broma), les distraccions fruit de la interacció a les xarxes socials, el ciberassetjament, la desigualtat que pugui haver-hi entre diferents mòbils i sistemes operatius, la connectivitat (que pot ser limitada o insegura), la manca de carregadors i altres temes més logístics. Ah, sí, me'n oblidava: sobretot la nul·la formació de gran part del professorat en aquest aspecte; una mica com allò de les carreteres sense senyals o els conductors sense carnet agafant amb pinces una metàfora.

Anem a fer un treball de camp: situem-nos a la sortida d'un institut i observem què és el primer que fan els adolescents en trepitjar vorera. Sí, oi? Més del 90% fixarà la mirada a la pantalleta de 5 polzades per no desenganxar-se'n fins a l'hora de dormir, cosa que faran amb el mòbil a la tauleta (de nit).

Si sabem del cert que les competències associades als mòbils, que poden complementar part de les anomenades competències bàsiques, les assoliran sí o sí remenant el flamant aparell, realment cal plantejar-se fer entrar els mòbils a les aules en nom de la innovació?

L'escola nova necessita canvis però sobretot coherència i sentit comú.

Apunt relacionats: 16 hores mirant una pantalla