El dorsal 261 #8M
He començat la sessió ( de mates, sí, de mates) demanant que em diguessin el nom d'esportistes masculins. En menys de dos mil·lisegons ja tenia les vint-i-una mans aixecades dient noms de futbolistes famosos. Tot seguit els he demanat que no diguessin futbolistes i han seguit dient Rafa Nadal, Marc Márquez, Roger Federer, Lebron James i un llarg etcètera. Jo anava comptant amb les mans i de seguida m'he quedat sense dits. L'exercici següent era evident:
- Digueu-me ara noms d'esportistes femenines.
- Aquella que neda, .. la Belmonte.
- Molt bé, la Mireia Belmonte, qui més?
- L'altra que neda, la .. es diu Ona.
- Ona Carbonell.
- Qui més?
- Aquella que juga a bàdminton.
- Algú recorda el nom?
- (silenci)
- Mireu-me les mans. Heu dit desenes d'esportistes famosos i només us han sortit dues o tres esportistes femenines. Com és això?
- Perquè per la tele només parlen dels homes.
(Cares d'incredulitat i silenci).
Després he posat els 4 minuts d'aquest vídeo.
Tot seguit l'hem debatut com cal i hem parlat de la valentia que va tenir la Katherine per seguir corrent tot i les advertències de l'organització. En aquest moment, quan ha sortit el tema de trencar amb el poder establert, ha sortit una alumna que ha recordat la Rosa Parks.
- Una vegada ens vas explicar el cas d'una dona negra que va seure a davant de l'autobús tot i que en aquella època estava prohibit.
- Sí, la Rosa Parks.
- Torna'ns-ho a explicar...
Reivindicar les heroïnes del passat és un exercici necessari a l'escola que vol encarar el futur amb més justícia i dignitat.