El delegat de classe i l'alcalde

L'apunt d'avui fa referència a les coincidències que es poden donar de vegades entre la política i l'escola. De tothom és sabut que a Badalona el PP va guanyar en les darreres eleccions municipals amb un discurs molt proper a Plataforma per Catalunya. El candidat de CIU Ferran Falcó, que té la clau per impedir o no que García Albiol sigui alcalde, es va afanyar a dir que donaria suport al popular per demostrar que serà incapaç de mantenir el discurs pre-electoral que li ha donat tants vots. Segons Falcó "El primer dia que governin serà el primer dia abans que deixin de governar". A l'escola també passen aquestes coses. En més d'una ocasió he pensat un discurs semblant al de Falcó quan després d'unes votacions a delegat de classe guanya el nen que més desestabilitza el grup amb les seves impertinències, agressions o amenaces.

A l'escola va bé que el personatge en qüestió "governi" la classe i agafi responsabilitats perquè se'n pot adonar de seguida que ha de seguir unes "regles del joc" pel que fa a convivència, hàbits i gestió de les assemblees sota el control del tutor que sempre està a l'aguait controlant tot el que passa a l'aula. A aquest nen l'experiència li resultarà enriquidora segur: quan hagi de moderar un debat en una tutoria i vegi que no li fan cas podrà reflexionar sobre el paper dels mestres que han de patir comportaments d'alumnes impertinents com ell. És allò de posar-se a la pell de l'altre que ben gestionat després, per exemple amb una xerrada, pot resultar molt educatiu. I ara anant a les comparacions podem dir que si el delegat de classe no ho fes bé, com a molt el grup viuria un -relatiu- període negre d'un mes de mal govern abans no arribessin unes altres eleccions i la repercussió podria afectar uns 25 alumnes però sempre amb un tutor que evités mals majors; en canvi, si l'alcalde de la tercera ciutat del país ho fes molt malament podrien ser quatre anys afectant uns 220.000 habitants i el pitjor del cas és que no se m'acut qui hi podria intervenir.