Rebels sense causa

A l'anunci el noi despentinat diu que la festa és d'etiqueta però com que és un rebel es fot uns texans gastats, unes vambes brutes, una samarreta i un raig de colònia. Què collons li han de dir? Que no veuen que és un rebel? I així amb tot: amb el suc de fruites, amb el batut de cacau o fins i tot amb la companyia de telefonia mòbil mal imitant el moviment 15M. I és clar, tanta rebel·lia publicitària aflora entre la mainada que veuen que anar contra el sistema és el que més mola. Fa uns quants anys això dels rebels era cosa d'instituts. L'adolescència trucava a la porta a l'edat que tocava i justament això coincidia amb l'institut. D'ençà de l'ESO i tot plegat sembla que tot s'ha avançat tant que ara els de sisè tenen l'actitud dels que abans feien 8è però òbviament amb dos anys menys i

heus aquí on rau la diferència: mentre abans els de 8è es mostraven rebels perquè per edat els tocava, ara ens trobem amb rebels de només onze i dotze anys que no gestionen bé aquest rol. I tot s'avança, és clar. I els grans de l'escola que per cert, són tan petits que ni tan sols tenen grans a la cara i canten sense fer galls, gallegen i naveguen per la xarxa hiperactivament a la recerca d'emocions desconegudes, noves tendències, vídeos de moda i/o qualsevol altra cosa que els diverteixi per uns segons. Ho deia l'anunci de pneumàtics: "La potència sense control no serveix de res" i passa el mateix amb la manca de reflexió -i pausa- en un mar d'informacions de tot tipus. No es poden passar nivells sense haver superat totes les pantalles i malauradament el que volen avui és passar nivells, ser grans abans d'hora, reduir la infància, passar a ser adolescents sense passar per prefixos. I és precisament la rebel·lia mal portada dels menors la que porta a molts pares a deixar de controlar l'ús que els seus fills fan de la xarxa. És una barra lliure d'Internet perquè no molestin, perquè no es queixin, perquè deixin estar la tortura psicològica o perquè no vegin la seva mal entesa llibertat amenaçada pels seus progenitors. Tot plegat és incapacitat dels pares per entendre que controlar no és reprimir; controlar és ajudar, controlar és estar al cas del que els passa i del que senten i en definitiva també és guiar per passar les pantalles que toquen, en el moment òptim, junts.