Fa uns dies llegia un informe que diu que l'èxit escolar a la ciutat de Barcelona va per barris. Basat en les proves de competències bàsiques conclou que les escoles de barris amb renda més baixa tenen molt menys èxit escolar que les dels barris upper de la ciutat comtal.
Quan veig aquest tipus d'informes sempre em pregunto què hem d'entendre per èxit educatiu i la conclusió és que l'èxit no serà el mateix per a una escola de Sant Gervasi que per a una escola d'alta complexitat -per exemple- de Ciutat Vella.
Comparar realitats és molt perillós perquè fàcilment podem entrar en la demagògia i l'estigmatització. Amb els meus alumnes de sisè, a qui sempre m'agrada posar a prova, els vaig preguntar si creien que eren més intel·ligents que un indi analfabet que viu a l'Amazones i que no ha trepitjat mai una escola. Van arribar a la conclusió que una persona intel·ligent no es mesura necessàriament per haver llegit molts llibres o tenir moltes carreres, hom pot ser intel·ligent si se sap moure bé pel seu entorn.
Que no se'm malinterpreti, en cap cas estic comparant les escoles d'alta complexitat amb la realitat tan extrema de l'Amazones però si parlem d'èxit en una escola de Ciutat Vella potser no hauríem de fixar-nos amb les notes de les competències bàsiques comunes per a tothom; possiblement hauríem d'establir altres barems.
Si una escola d'alta complexitat millora la seva taxa d'absentisme o la d'abandonament escolar prematur no estarà obtenint un èxit rotund que no té res a veure amb les competències bàsiques? No en podríem dir èxit educatiu aleshores?
Si una escola amb notes altíssimes a les competències bàsiques té problemes de convivència i un índex alt en casos d'assetjament també podem parlar d'èxit educatiu?
L'èxit no és el resultat d'unes proves, no fotem.
Sabeu quin índex d'èxit és més fiable? Que els nens i nenes entrin i surtin contents de l'escola.
