Prioritats

Quan vaig acabar la carrera l'any 96 no era gens fàcil entrar a treballar com a substitut i de la vintena de currículums que vaig enviar només vaig rebre una resposta i va ser per fer de monitor de menjador. Vaig haver de fer diverses feinetes fins que al cap de quasi tres anys a llistes vaig poder treballar voltant força per la Catalunya central. Si tenia sort treballava deu o dotze dies però normalment les baixes eren més curtes i al final de cada mes els dies no treballats quasi sempre guanyaven als treballats. Si alguna vegada la baixa s'allargava era una alegria enorme tot i haver de fer molts quilòmetres i haver de patir algun menú escolar indigest. Vaig aprendre molt i vaig conèixer gent de tota mena, alguns dels quals espero no tornar a coincidir ni treballant, ni pel carrer. D'anècdotes en podria explicar moltes però la prudència em diu que potser me'n guardi gran part. Tot i això us n'explicaré una que crec que em va fer entendre algunes coses sobre les prioritats en referència a l'estabilitat laboral justament ara que les circumstàncies fan que molts professionals en pateixin conseqüències en molts àmbits. Portava uns dies en una escola i a l'hora del pati aprofitava un moment que tenia per fer el cafè. La sala de mestres fotia una pudor de tabac horrorosa i entrar allà tenia el peatge de sortir amb la roba impregnada però també era un bon moment per petar la xerrada i desconnectar uns minuts. Un dia, quan vaig entrar una mestra em va dir:

- Saps què? He calculat que falten trenta-un dies per les vacances de setmana santa. En aquells dies la meva prioritat era treballar el màxim de temps possible i precisament m'esperava una setmana santa sense escola ja que aquella substitució tenia una data de caducitat massa propera. La prioritat d'aquella mestra, funcionària des de feia molts anys i acostumada a caminar per la corda fluixa del burnout, eren les vacances. Ara fa poc, just abans d'aquests dies de vacances, em vaig trobar amb una situació a la inversa. El que estava cremat era jo, necessitava unes vacances perquè havia passat un trimestre molt dur a l'escola i a casa dormia molt menys pel bonic fet d'haver augmentat el nombre de filles justament al doble. Resulta que el darrer divendres vaig desitjar unes bones vacances, amb un to molt eufòric, a una companya substituta i la seva resposta va ser que preferia treballar que fer vacances perquè augura uns temps molt difícils a nivell laboral. De seguida em vaig veure reflectit en el seu comentari i li vaig explicar més o menys això que he explicat en aquest apunt. Llegiu també: Mestres de primera i mestres de segona