Criatures 24/02/2014

En Pitus necessita ajuda. RT pls

3 min

Un dels grans clàssics de la literatura infantil catalana és indiscutiblement "El zoo d'en Pitus" (1965) de Sebastià Sorribes. En aquesta novel·la, una colla d'amics organitzen un zoo de barri amb la lloable intenció de recollir diners per pagar el viatge a Suècia a un nen malalt que necessita un car tractament. Bàsicament aquest seria l'argument i l'autor l'amaneix amb grans dosis d'humor, aventures, molta logística i una fe cega entorn de l'amistat d'un grup de vailets d'un barri barceloní durant la postguerra.

Llegit avui manté l'esperit i és per això, i perquè és un clàssic que no es pot perdre, que és vigent a les escoles catalanes i per tant un referent per a les generacions futures. Però, us heu preguntat com seria avui, l'any 2014, aquesta història? Jo sí.

Està clar que els nens i nenes de fa 50 anys no eren com els d'avui i òbviament la situació política i social ha canviat molt. No entraré en valoracions sobre si estem millor o pitjor, simplement tinc ganes de compartir amb vosaltres un petit exercici de literatu

ra-ficció sobre alguns aspectes de la novel·la.

Al text original la colla té un punt de trobada (el solar) i sense necessitat de quedar saben que si hi van hi trobaran la resta d'amics per jugar. Avui en dia està clar que les xarxes socials tindrien un paper important en les trobades: possiblement farien servir el Whatsapp o alguna altra eina de missatgeria instantània per trobar-se al lloc i a l'hora exacta. Una altra possibilitat és que ni volguessin quedar físicament i ho fessin mitjançant un Hangout o alguna cosa per l'estil. L'any 1965 feia menys d'una dècada que existia la televisió a l'estat i la gran majoria de la gent encara no tenia un aparell a casa, a part, no existien ni les videoconsoles ni els ordinadors per la qual cosa l'oci dels nens i nenes era molt més de genolls pelats que no pas de cul al sofà. Avui en dia l'oferta de canals de TV és immensa i el percentatge de consoles de jocs, tablets, mòbils intel·ligents i altres estris atractius a les llars fa que molts nens i nenes prefereixin estar a casa en comptes de sortir a jugar amb els amics.

I anem al tema principal del llibre: la colla organitza un zoo amb animals de tot tipus i mobilitzen el barri amb el boca-orella i cartells fets a mà per aconseguir l'èxit de convocatòria. Avui en dia la colla hauria utilitzat Twitter, amb l'etiqueta #SalvemenPitus i spam massiu a personatges famosos per sumar-se a la causa; haurien creat un grup de Facebook; haurien fet un perfil de Google+ i un altre d'Instagram amb les fotos de tot el procés. El tema zoo avui en dia es saltaria totes les normatives municipals de salubritat, seguretat, maltractament animal i permisos diversos del solar; el zoòleg i el director -que en el llibre ofereixen la seva ajuda desinteressada- avui en dia es regeixen per una normativa molt més estricta que impedeix, per exemple, que cap animal surti del recinte de la Ciutadella per ser exhibit. O sigui: un Verkami. Avui la colla hauria creat un Verkami o un micromecenatge similar per aconseguir els Euros (no les pessetes) per salvar el seu amic. I què haurien donat a canvi? Recordem que per demanar diners a Verkami cal donar alguna cosa a canvi com per exemple un disc signat, un llibre o una samarreta. Suposo que en Fleming d'avui seria un expert en robòtica, en creació d'apps o en qualsevol cosa relacionada amb l'emprenedoria, sí, aquesta paraula de moda que fa cinquanta anys no s'usava però que per sort pel país s'exercia, i per això el Verkami aniria destinat a finançar una Start-Up creada per en Tanet i en Fleming, amb en Manelitus i en Cigró d'ajudants i la Mariona de dissenyadora i màrqueting; aquesta start-up oferiria algun producte innovador i els mecenes en tindrien les primeres unitats. Un percentatge alt de les vendes aniria per l'Hospital Sant Joan de Déu perquè, per sort, ja fa molt de temps que no cal anar a Suècia a buscar especialistes cars en malalties estranyes.

stats