Quan tots cooperem

Quan tots cooperem

“Qui bé estima bé obeeix”.

Jean Montalvo

Quan tots els membres de la família comparteixen i, col·laboren en les feines de casa, s’assimila el concepte de cooperació. Aquesta capacitat participativa, que anem infonent en l’infant i jove el motiva a tenir sempre una bona disposició per saber que manca a la llar. També l’ajuda a pensar en els altres per recolzar quan n’hi ha necessitat o demanar ell mateix ajut. Tots necessitem de la cooperació. Un exemple senzill el trobem en el llibre de “Robinson Crusoe”. Robinson, nàufrag, arriba el moment en que necessita la cooperació d’un salvatge fugitiu a qui salva, és el seu criat Diumenge. Necessita companyia per no morir embogit o de soledat.

Una bona eina educativa per ensenyar als fills i filles a cooperar és la de participar en les tasques que comportin la vida ordinària de cada família mitjançant els encàrrecs, dels que en parlem tot seguit, destacant-ne els beneficis que comporten:

1. Agraïment: La llar és de tota la família, si bé el pare i la mare són els que han d’organitzar el bon funcionament, aconseguir-hi una bona convivència i també que els que la formen, els fills i les filles, siguin feliços, capaços de cooperar i de saber relacionar-se bé amb els altres i augmentar la seva capacitat d’agraïment.

En una xerrada per pares i mares d’escola bressol, una mare va comentar que el seu nen d’un any i mig, quan li canviaven el bolquer, l’agafava i anava tot sol a llançar-lo al cubell de les escombraries; desitjava compartir amb els altres assistents del col·loqui aquest èxit; era una manera de fomentar la participació del petit i de poder-li agrair el que feia. un dels valors importants de cara a un futur per l’educació dels infants és, sens dubte, ensenyar als nostres fills a ser agraïts. El reconeixement i satisfacció que demostrem els pares en veure complert l’encàrrec és un dels referents per transmetre aquesta qualitat.

Hem de saber donar, però també hem de saber rebre. Si pare i mare s’acostumen a rebre ajuda, podran donar les gràcies i no es queixaran de la poca participació familiar. No féssim com aquell i aquella que es passejaven pel passadís de casa rondinant:

−“Pobre de mi quan pateixo i que poc em queixo”.

des de coses materials per contribuir al bon ordre de la casa, com podrien ser anar a comprar aliments, recollir la cuina, repartir la brossa i el paper en els contenidors, endreçar els armaris, etc., fins a d’altres que contribueixen més a la seva sensibilitat i a la bondat, com ara ocupar-se de jugar amb un germà petit, explicar-li contes, fer companyia a un avi malalt... Aprenent el valor de la participació, el noi i la noia, és preparen, alhora, per la sociabilitat i el treball en equip.

Un pare, mestre d’una escola, a la que vaig anar a donar una conferència, em va explicar el seu costum de carregar la rentadora de roba al costat del seu fill, que l’ajuda a classificar la roba per textures, colors, mida i fins i tot per olors. Per la criatura és un joc i mentre realitza aquesta activitat lúdica està desenvolupant moltes capacitats: la capacitat d’observació, i per tant de concentració, a més d’estimular el tacte, la vista, l’olfacte i l’oïda.

Una altra experiència viscuda que dóna bons resultats i que és útil per incitar la iniciativa i la il·lusió dels fills, és la de reunir-se per fer el repartiment de tasques, i que quedi escrit en un cartell a qui s’adjudica cada cosa. Mensualment, es revisa i es fan els canvis oportuns. Per exemple, l’encàrrec de recollir la cuina no és igual que el de prendre nota de qui telefona, o el d’anar a comprar o bé llogar una pel·lícula pel diumenge no és igual que baixar les escombraries fent una recollida selectiva, per tant, s’ha de fer de manera que tots tinguin els seus torns i que no els hi resulti feixuc.

Es tracta de saber què farà ben fet, per poder-li valorar, o què li farà un benefici per incrementar el seu aprenentatge. Conec un nen molt actiu que compleix molt bé quan a d’anar a comprar a una botiga lluny de casa. Sé d’una nena, entusiasta de l’ordenador, que és l’encarregada de fer la comanda de la llar a través d’Internet al supermercat del seu barri.

Tots els pares sabem per pròpia experiència que fem més de pressa la feina, però també és un fet que, per educar, s’ha de tenir paciència i saber esperar. Els bons resultats, en alguna ocasió, no són immediats pels adults però si pels nens que participen activament a la llar.

Fixem-nos en aquestes expressions, són el tipus de frases que motiven a infants i adolescents i son senzillament estimulants:

−“Tu pots fer-ho, n’estic segur”.

−“Et felicito pel que has fet”.

−“Quina alegria que m’has donat!”.

−“Si necessites que t’ajudi, digues-m’ho!”.

Acabem amb aquests Suggeriments:

• Deixar que tinguin la possibilitat de triar l’encàrrec donant un ventall de possibilitats i fer-ne un seguiment. És important la seva elecció, no poden trobar-ho una imposició.
• Fer la “vista grossa” si hi ha hagut algun fracàs.
• Que els encàrrecs siguin rotatius.
• Algun encàrrec més feixuc que es faci entre dos germans.