El riu de la vida

"Poques vegades podem ajudar a algú. No sabem quina part de nosaltres donar o si desitgem donar-ne alguna. I, en moltes ocasions, la part que es necessita l’altre no la vol. Freqüentment, nosaltres no tenim la part que l’altre necessita...” Norman McLean

Cada fill és diferent

Quan acabes de veure "El riu de la vida" t'omples d'emoció per la realitat quotidiana per l'obra literària de Norman McLeanben transmesa i amb uns protagonistes d'excepció.

El final força trist fa que encapçali aquest post amb les paraules d'un bon pare deprimit que creu que no ha sabut donar al seu fill el que necessitava o que el fill no ha sabut aprofitar el que se li oferia.

Un pare que també ens diu:

"pots estimar plenament, encara que no comprenguis totalment".

Una novel.la i una pel.lícula que ens ensenya com podem fer-nos amics, pares i fills,mitjançant les aficions practicades conjuntament; en aquest cas la pescaamb "mosca" i, en altres casospodem anar d'excursióper viure el contacte amb la natura i aprendre a parlar amb més calma i a escoltar amb més paciència.

No es pot culpabilitzar cap pare si de dos fills un li surt un simpàtic tarambana i l'altre un catedràtic de Literatura a Xicago.

La vida és així i "qui fa el que pot no està obligat a més".

Tot i això us deixo dues recomanacions: veure la plel.lícula i rellegir l'enllaç d'una entrada que vaig fer en aquest bloc sobre Caracterologia.

http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/2011/05/22/un-apunt-de-caracterologia/

Us agradarà molt veure el clima de confiança i de bona amistat que es crea entre els dos germans.

Un clima d'amistat fraterna que ens ajudarà a quedar-nos amb esperança.

A sota les pedres del riu o a sota les petjades que hem deixat quan hem anat d'excursió amb elsnostres fills queden les nostres paraules, les nostres converses, la nostra bona voluntat. Tot suma.

Bones vacances!!!

(Lapel.lícula fou dirigida per Robert Redford l'any 1992)