La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

La grapadora

Zoom

Ser grapadora..?

"La nostra glòria més gran no consisteix a no haver caigut mai, sinó a aixecar-nos cada cop que caiem." Oliver Goldsmith

Arrel d’un comentari del meu marit al llegir el nou diari Ara, faig una petita reflexió per aquest cap de setmana llarg. Em deia: “... mira està bé que l’Ara estigui grapat!” i jo vaig pensar en el benefici de ser bones grapadores pels nostres fills. Les cicatrius que quedin serviran per recordar el que els vàrem ensenyar sense cap mena de frustració i sí amb agraïment. Dues grapes com les que subjecten les pagines del diari:

  • - Una grapa quan no tenen respecte per sigui qui sigui. Ha de quedar clar al seu cap i al seu corque a casa no es critica i que s'ha de comprendre a tothom sigui quina sigui la seva opinió, la seva ideologia o la seva raça.
  • - Una altra grapa s'ha de posar barrejant l'afecte amb l'autoritat perquè visquin les quatre regles de joc que tenim establertes a la nostra llar.
  • I... a qui no li han posat una grapa per un tall i desprès ha quedat una cicatriu? Doncs així és la vida. Les cicatrius que queden a l'interior dels flls els serveixen per ser més ferms, forts i afrontar millor el que depara la convivència amb la família, mestres i amics. Els pares seguim donant referències als fills perquè siguin persones de bé amb capacitat de començar i recomençar cada dia i aixecar-se amb optimisme desprès de les caigudes, dels errors i dels “traus”. Doncs llibertat per fer servir o no la grapadora. Corregir, guiar i orientar és el que esperen els fills dels seus pares, quan totes faamarat d'estima.