Blog | La convivència, un trencaclosques
Criatures 04/10/2019

Un bon record

Victòria Cardona
2 min
Un bon record: aniversari premi d'aquest blog per Stic.cat
Un bon record: aniversari premi d'aquest blog per Stic.cat Stic,cat
Premis blogs Stic.cat 2011 per "La convivència, un trencaclosques"
Premis blogs Stic.cat 2011 per "La convivència, un trencaclosques" Stic.cat

Un bon record

Per començar amb bon peu

“La nostra major glòria no consisteix en no haver caigut mai, sinó en aixecar-nos cada cop que caiem”.

d’Oliver Goldsmith, autor d’El vicari de Vackelfield:

Tornem a la periodicitat d’entrades al bloc de “La convivència, un trencaclosques” amb energia renovada. Fills grans i néts han passat dies amb nosaltres aquest estiu i hem gaudit de bones estones, gràcies a Déu.

Si a l’últim post us comentava la importància de dedicar les vacances als nostres fills amb aquella intensitat oportuna i comunicadora que tot ho fa agradable, avui amb el temps d’estiu més llunyà i - tots incorporats a la feina o a l’escola (excepte aquell nadó que encara gaudeix de l’estada a casa amb el pare o amb la mare) - és moment d’ordre, de crear hàbits, de donar encàrrecs per tots participar de la llar i de seguir amb bona sintonia tots plegats.

Ja m’heu llegit moltes vegades que sóc amiga de la flexibilitat i enemiga de la rigidesa perquè l’ordre de casa no serà mai ni el d’un museu, ni el d’un cementiri. On hi tenim vida hi tenim també moviment, diversitat de personalitats o algun ensurt familiar que ens fa canviar tots els horaris perquè donem prioritat a aquell avi que ens necessita o a aquella malaltia inesperada que destarota tots els plans súper ben estudiats.

O sigui el nostre ordre és un ordre adaptable a circumstàncies diferents, no solament per les etapes de creixement dels fills sinó pel moviment que té la vida mateixa, que és dinàmica i mai estàtica.

Nosaltres ens adaptem perquè tenim la capacitat per fer-ho i prenem la decisió encertada a l’hora de prioritzar ja que ho hem pensat bé i si ens equivoquem, rectifiquem i tornem a començar amb aquella senzillesa que fa demanar perdó si em enutjat a algú per error comès i… endavant..!

Destaquem que mai estem sols si ens deixem ajudar i que l’escola és aquell braç que s’allarga i convida també als pares de família, a participar en activitats mitjançant les associacions de pares d’alumnes i ofereix les tutories, on s’hi trobarà l’aliat eficaç que canalitzarà les preocupacions o inquietuds que tinguem per animar els nostre fills a millorar.

Em refereixo als mestres de l’escola especialment. De moment deixem descansar una mica als avis que em sembla que la majoria ja han fet molt i més per molts pares en temps de vacances i en canvi tenim moltes hores als fills al “cole” i ens poden orientar molt de la seva manera de ser per tractar-los a casa tan bé com es mereixen.

O sigui cadascú segons l’aire que tingui la seva família es recolzarà en l’escola i s’adaptarà amb flexibilitat i bon humor a circumstàncies diverses.

Ai.... m’oblidava del meu bon record ..!:

L’1 d’octubre de l’any 2011 aquest log - amb els dels altres companys (d’altres matèries) que il·lustra aquesta reflexió – fou “Premi Stic.cat”: “Categoria d’Educació professional”. Tempus fugit però és cert que jo segueixo amb la mateixa il·lusió per l’orientació familiar pràctica i amb el mateix desig de millorar la convivència familiar perquè amb les pròpies limitacions i pròpies qualitats aconseguim un clima de confiança total amb els fills que ajudi a tots a la millora personal i a viure amb estima el dia a dia de la nostra vida i siguem estimats.

Moltes gràcies per llegir-me i bona tardor!

stats