Més hores a casa, més temps de joc

Més hores a casa, més temps de joc

Què és la nostra imaginació al costat de la d’un nen que vol fer un tren amb un espàrrec? Jules Renard: Una reflexió sobre el joc, arriben aviat dies de vacances d’escola dels fills. A casa ho podem passar molt bé si valorem el joc... Ja llegiu la frase que encapçala el “post”. L’etimologia de la paraula jugar ve del concepte llatí de “iocare”, que està en íntima connexió amb el concepte que trobem en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: “Passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte d’entretenir-se, de divertir-se”. El joc pertany al grup d’activitats del temps d’oci: “negació del negoci” que necessitem pares i fills per descansar i per desconnectar de les tasques habituals. Amb aquesta definició de joc podem preguntar-nos: el joc és educatiu? Sí, i en edats primerenques ho és moltíssim més ja que repercuteix en molts aspectes del desenvolupament social, emocional i intel·lectual dels nens i, de retruc, en l’aprenentatge acadèmic. El joc és un dels vehicles més poderosos que tenen els nens per provar i aprendre bé noves habilitats, conceptes i experiències que poden ajudar-los a desenvolupar el coneixement que necessiten per concertar-se de manera significativa amb els reptes que trobaran a l’escola i en la seva edat adulta. Aprofitem aquests dies que no tenen escola per organitzar-los una mica si són petits i per deixar que estiguin actius organitzant-se ells mateixos els jocs si ja han passat la primera infància. Tots necessitem anar fent sense accelaracions quan estem mig de vacances.