L'esperança

L’esperança no és la convicció que tot sortirà bé, sinó la seguretat que té sentit el que fem, sense preocupar-nos dels resultats. Vávlac Havel Es parla molt de nosaltres, els avis, perquè realment donem força recolzament als nostres fills per ajudar-los en la criança dels seus fills. Ho fem amb il·lusió i, si ens necessiten, allà estem. No ens fem les víctimes perquè sabem demanar i també un dir “no puc” quan no hi arribem.

Tot i això i, encara que ens cansem, hi som perquè els estimem. Hi som, també perquè amb la crisi econòmica els pares joves necessiten aquest suport dels avis per emprendre nous reptes amb la tranquil·litat que els seus fills estan ben acollits pels avis. Ningú ens pren el pèl. Vivim temps difícils, l’unió fa la força i no perdem l’esperança.

Aquests temps passaran i la saviesa i l’experiència que ens donen els anys són un privilegi que podem transmetre als fills i als néts. Avui ho enfoquem de forma positiva i ens correspon gaudir dels néts i que ells gaudeixin de nosaltres i com diuen els castellans: “arrimar el hombro”. Quan esdevenim avis tenim el goig d’encetar una nova etapa d’aquelles que ens marquen un abans i un desprès; l’estrenem amb total confiança i renovem l’esperança. L'esperança és el motor de la nostra vida.

Sense esperança res no tindria sentit i perdríem de vista el camí de la vida.