L’amistat “Alguns creuen que per ser amics n’hi ha prou de voler-ho, com si per estar sa, només calgués desitjar la salut”. Aristòtil Ja estem a desembre i aviat pensarem en felicitacions de Nadal pels nostres estimats amics. Per això avui encapçalaré i acabaré la reflexió amb frases dels nostresi dels meus estimats filòsofs grecs. És ben certa aquesta frase d’Aristòtil, ja que l’amistat és un bé preuat que s’ha d’anar guanyant. En l’amistat hi juga el paper important la confiança, sempre s’ha d’anar cultivant ja que si es perd, es perd també l’amic o l’amiga. L’amic o l’amiga és a qui comprenem tot, encara que tingui opinions diferents. Quan hi ha confiança també es comprenen els seus defectes i les qualitats. L’amistat és necessària per a la maduresa personal. Fa viure l’estimació, estimula l’oblit personal, ajuda a rebre i a comprendre l’altre, no per pura simpatia, sinó per empatia, per comprendre-li els seus sentiments, per la confiança que es fomenta amb el tracte. Una qüestió important per aconseguir una amistat duradora i estable amb una persona, és la qualitat de la lleialtat. S’ha de considerar molt important la defensa del bon nom de l’amic o amiga, la discreció per guardar les confidències i, per tant, un gran respecte per vetllar la seva intimitat i tenir l’honestedat per guardar un secret. L’amic o l’amiga no es pot trair. Us deixo aquesta petita anècdota que s’atribueix a Sócrates: Quan li volien explicar quelcom. Ell preguntava si el que li volien dir reunia aquests tres aspectes: la veritat, la bondat i la utilitat. Quan aquestes tres qualitats no s’hi trobaven, responia al que li volia manifestar quelcom d’un altre: “Si el que em vols dir no saps si és veritat, si no és bo i ni tan sols és útil, per què m’ho vols dir?”
2 min
