Tan fàcil com enfilar cacahuets

La d’avui és la més bàsica imaginable, la veritable 1.0 de les martingales que podem fer amb la mainada per atreure els ocells de l’entorn proper. Altra que escampar molles de pa per terra, és clar, però tampoc es tracta de fer venir coloms. El nostre objectiu són les mallerengues, els ocellets més simpàtics, agraïts i acolorits dels que viuen en ambients rurals i urbans, per poc que hi hagi arbres a la zona. En aquests mesos freds que acabem d’encetar van enganades. Aprofitem-ho per seduir-les! Potser us semblarà un proposta ben banal, innocent i de curta volada, aquesta d’oferir cacahuets a les mallerengues. Però aquests moixons tan eixerits solen ser la porta d’entrada al món dels ocells, que als que en hi hem aficionat ens ha aportat innombrables descobertes i satisfaccions. Als països més avançats –aquests en els que ens voldríem enmirallar quan es parla de dades d’atur o de l’informe PISA-, l’afició als ocells és molt més desenvolupada que aquí, i prova d’això és la quantitat de menjadores que trobem als jardins, de les quals la nostra cacahuetera serà tan sols el primer pas. Material

: filferro, alicates i un grapat de cacahuets crus i sense pelar. També podeu fer servir alguna mena de cordill, però aleshores us caldrà algun tipus d’agulla per travessar la clova dura. I amb nens menuts convé estar alerta, que fan més via a foradar-se els dits que no pas els propis cacahuets! Per experiència us dic que potser millor que els perforeu abans vosaltres, i deixeu als menuts la feina més senzilla d’anar-los enfilant. Més val fer cinc “pinxos” de pam i mig, amb un parell de dotzenes de cacahuets a cadascun, i penjar-los en arbres diferents, que no pas fer-ne un de sol i quilomètric. Tot sigui per multiplicar les possibilitats d’èxit. Si a més, abans de penjar-los, foradeu els extrems d’alguns dels cacahuets, per fer més accessible la menja interior, facilitareu la descoberta a les mallerengues. Pengeu-los en llocs tranquils, mínimament arbrats o amb arbres propers –fins i tot balcons i terrasses-, prou alts perquè no hi arribin els predadors –com la Galeta- i amb bon accés aeri –no pas al mig del brancatge massa dens-. Si els podeu controlar de la finestra de casa estant, millor, però comenceu posant-los lluny del vidre, que les mallerengues puguin “trencar el gel” sentint-se protegides. Un cop ho hagin fet, ja les anirem acostant… Si feu participar els nens en el procés d’instal·lació de la “cacahuetera”, els fareu sentir més partíceps d’un èxit que, tard o d’hora, arribarà. Ara toca paciència.