Criatures 02/12/2010

Taller de taxidèrmia a la vista

2 min

Aquesta guineu va aparèixer un matí de novembre a la carretera que duu a casa nostra. Una més. Però aquesta, malgrat l'impacte, conservava intacta aquella bellesa feréstega de les guilles: la pell llustrosa i suau, la cua ufanosa, fins i tot el gest mantenia certa elegància. Els nostres fills van quedar ben impressionats, els costava de creure que fos morta, semblava adormida. La vam carregar al cotxe i ara descansa al fons del congelador, esperant un cap de setmana que tinguem temps i ganes i fem un taller de taxidèrmia, per mirar d'inmortalitzar-la. Us en mantindré informats. Als accessos al nostre poble -per sort, i toquem fusta- no tenim problemes d'embussos ni d'excés de contaminació. I si passes de 80 senzillament surts disparat al primer revolt. Cosa que no treu que hi hagi més d'un que, amb total menyspreu per la vida dels altres, circuli a velocitats temeràries. Si es fot daltabaix d'un marge allà ell. El que em fa patir és que s'estimbi contra un cotxe carregat de criatures. I tampoc em sembla just que donem per fet que hagin de rebre les òlibes, els eriçons, les guilles...

Com a pare de família em costa d'entendre tota aquesta cridòria per eliminar els 80 km/h als accessos de Barcelona. Que pugui emprenyar haver d'anar a vuitanta quan podries anar a cent o més amb total -sensació de- seguretat, me'n faig el càrrec. Però no entenc que treure aquest límit pugui haver estat un dels més destacats cavalls de batalla electorals. I cavall guanyador, a més. Com si anéssim faltats de problemes reals per resoldre i de coses per millorar... Deu ser, ho admeto, que estic contaminat d'aquest ritme de vida de poble, certament insà.

stats