Connectats
Anar en cotxe tota la família és una altra de les aventures que mai saps com resultarà. Ell ho té clar, la pràctica et fa expert i, sense dir res posa música. Jo me'l miro, la cançó escollida em sembla terrible i em somriu, sap que els hi agradarà a tots - és per connectar amb ells - diu amb coneixement de causa i comencen a cantar a l'uníson i jo em conformo si la pau és tan simple.
I arriba la segona cançó i tot són cridòries, la cosa canvia en funció de la playlist, si és la seva o és la nostra, està clar, i ara és només ell qui canta, absent a les queixes de tota la resta, me'l miro altre cop i li pregunto què tal allò de la connexió i riu, sé del cert que la pau mai es paga a un preu tan baix i mentre intento calmar els ànims de la selva que portem a la part del darrere, m'adono que l'únic inamovible és l'inconstant estat real de connexió i desconnexió de la unitat familiar, que si bé aquesta és una, està formada per sis individus especialment únics que connecten amb ells mateixos i de rebot, si algú comparteix interès, per uns instants, amb la resta.
Efímera pau en constant estat de guerra.